Sortim amb en Pep C i en Salvador cap Bagneres de Luchon. Després de dies parlant de què volem fer, missatges, trucades i canvis de plans varis, al final els he convençut per anar a aquest bonic racó del Pirineu a fer una via fàcil sobre el paper en un ambient brutal. Llàstima que està moooolt lluny de casa.
Arribem a les granges d'Astau just per dinar i encarar tota la pujada, primer fins al llac d'Oo i després sense pausa fins al refugi d'Espingo. Dia tapat, seguint la previsió que ha donat meteofrance i que fa que hi hagi una xafogor important, però a bon ritme, arribem al refugi, on fem paradeta. Xerrem amb uns catalans que mira per on també van a fer la nostra via.
Pugem fins al llac davant del circ, just on es separen els camins de la normal a l'Spijeoles i el que du al refugi del Portillon. Nit humida però gens freda a l'hotel de les mil estrelles, que ens regala un cel fent honor al seu nom cap a la mitja nit. Com trobava a faltar fer un bivac sota un cel així...
Ens llevem d'hora, però com sempre, fem el ronso mentre esmorzem fins a les 7, just quan veiem passar les 2 cordades catalanes que ja enfilen cap a dalt. Els seguim a bon ritme i els atrapem. Arribarem primers a la que serà la primera dificultat del dia: passar la congesta de neu fins a peu de via. Per anar lleugers no hem dut grampons. Es pot roderjar la congesta anant molt a la dreta, però com que ja han arribat els altres, ens cedeixen uns grampons (previ bescanvi per paper de fumar) i així posarem una corda fixa per anar pujant tots. Em calcço els grampons amb les botes baixes (per no dir bambes) i ja suo lo meu per pujar fins a la rimaia, fonda, fonda. Fixo la corda i espero que pugin. Hem compartit el material, i toca esperar que pugi quasi tothom. Ens ha costat una hora fer 40 metres de neu i grimpar fins a peu de via...
En Pep no ho ha vist clar i decideix quedar-se a baix, així que cordada de 2.
Enfilo el primer llarg per una xemeneia. Cal anar equipant i de seguida arribo a reunió.
El segon llarg, em toca també a mi. En Salvador no ho veu clar... Tiro jo. En teoria llarg fàcil (3,4 marca la ressenya... ja!). Em toca fer una apretada per superar un pitó amb una baga, posar un friend i superar-lo, fins a estar a l'alçada de la reunió que veig a l'esquerra, ja quasi me la passava... sembla ser que s'ha de venir recte per una part vertical amb bones mans fins a la R.
Tercer llarg per en Salvador, que surt seguint un diedret primer i després a la dreta a buscar una R que saltarà seguint una evident canal ja en terreny més fàcil. Ens trobem a les reunions amb el primer de corda dels catalans, i la fem petar.Són gent de l'Escala, Mollet, la Bisbal... gent maca.
Quart llarg per mi, que faré ja si seguin una evident canaleta apurant els 60 metres de corda. Surt un llarg molt disfruton i més equipat que els anteriors. Aquí hi ha hagut un punt d'inflexió per mi en l'escalada. Ja he perdut la sensació de que ens haviem equivocat i tot i escalar més ràpid ja que feiem anar lents a les cordades de 3, he gaudit i m'he sentit molt a gust escalant.
Quart llarg per mi, que faré ja si seguin una evident canaleta apurant els 60 metres de corda. Surt un llarg molt disfruton i més equipat que els anteriors. Aquí hi ha hagut un punt d'inflexió per mi en l'escalada. Ja he perdut la sensació de que ens haviem equivocat i tot i escalar més ràpid ja que feiem anar lents a les cordades de 3, he gaudit i m'he sentit molt a gust escalant.
Cinquè llarg per en Salvador, també seguint un evident diedre. Arribo a la R i em diu que a partir d'ara em tocarà tot de primer... Agafo trastos i amunt
Sisè llarg facilet, d'anar fent. Molt pitonat, cosa que no entenc... els llargs de sota de tot eren més dificils i molt menys equipats. Terreny més descompost. Cal anar molt al cas de no tirar res cap als que pugen.
Setè llarg per mi també. Ja veig el pas clau: superar el bloc del diedre ja obert. Mentre pujo penso que faré reunió abans del bloc, però de seguida em trobo a sota d'ell, i tot i que porto uns quants metres, tiro amunt. El diedre t'obliga a anar per la placa ja que les preses boníssimes de dins l'escletxa es mouen totes, i mira que son grans... una mica de tensió però trobo un pitó salvador a la placa i un parell de metres més amunt una incòmode reunió força dreta a base de pitons.
Vuitè i ultim llarg també per mi, més fàcil però on cal vigilar de no tirar res. També pitonat, crec que només he posat un tascó. Surto ja a una mena de collet on enllaça amb la via normal.
En resum, la via és molt bona, en un ambient brutal. Força equipada en els llargs superiors. Nosaltres duiem 11 cintes, 6 friends i 6 tascons. No ha faltat res però tampoc ha sobrat res.
El tema dels grampons pot portar a discussions. A muntanya, cadascú assumeix els seus riscos, i una aposta pel poc pes ha fet que no portéssim grampons. És cert que ens han ajudat a arribar a peu de via, i que potser no haguéssim escalat, però també és cert, que com diuen moltes ressenyes, es pot esquivar la congesta per la dreta (moooolt a la dreta). La ressenya que jo duia, parla de possibilitat de piolet útil, res de grampons. I així ho vam fer, cambiant el piolet per un pal d'esquí. En fi, que gràcies a en Salvador de l'Escala per deixar-me els grampons!!
