Via Biodesagradable 255m V. Coma de l'Orri

28/9/16

Segon intent a aquesta via, d'orientació nord, i que avui he vist clarament que és una via d'estiu: no li toca el sol en tot el dia, i això fa que si plou li costi d'assecar. El primer cop que ens hi vam atansar l'any passat, havia plogut el dia abans i la paret queda molla, molla. Sobretot el primer llarg. Aquest cop, sembla que també ha plogut però esta menys molla i podrem tirar amunt.

Podeu trobar la ressenya a la web de l'aperturista aqui.

La via té 6 llargs, amb 3 llargs centrals, segon, tercer i quart, rostolls i tombats, però els 2 darrers son prou entretinguts, i la zona i la solitut s'agraeixen.

Amb en Pep V, decidim els llargs, Imparells per mi i parells per ell. Començo jo doncs. Inici vertical i de seguida cap a l'esquerra per terreny més ajagut seguint els parabolts fins a una mena de diedret que és el pas clau. Avui està una mica moll i no dóna gaire confiança però està ben assegurat. 6 bolts

Segon llarg per en Pep força tombat. Va seguint els parabolts però no troba la R, i amb quasi 60 metres de corda fets, munta reunió a la dreta en un pi solitari.

 Pujo i ressegueixo la línia buscant la reunió però tampoc la trobo, Baixo una mica i tampoc la trobo... aixi que amunt seguint la linia de bolts, fins a fer reunió en un arbre a l'esquerra (R muntada)

Quart llarg per en Pep, curtet i fàcil per buscar la base de la piràmide final. Reunió equipada.

Cinquè llarg per mi, començant cap a l'esquerra i seguint els bolts. Divertit i amb canto, tot molt fissurat. Els puristes dirien que aqui no calien els bolts. Segurament, ja que es pot equipar bé, però jo no faig fàstics als bolts i arribo a la R equipada amb 2 anelles.

Sisè i ultim llarg també per mi. Comença una mica a la dreta seguint un diedre i anant a buscar un pi. Passat aquest, placa a la dreta on hi ha l'ultim bolt visible. Aqui tot diu que has de tirar amunt però falla la tònica de la via, doncs el pas dificil no té res. Poso un friend mitjà i tiro amunt. Passat el pas, vols posar un altre friend en una fissura del mateix tamany que l'anterior, i que ja no tinc. Una estona rumiant i al final encastant un friend més petit dins del fons de la fissura. A partir d'aqui, seguir l'esperonet on encara trobem bolts fins a la R equipada amb 2 anelles.

Lo més fotut de la via és baixar. Molta vegetació, pedres que cauen i poca pendent. Cal anar mooolt al tanto si tenim gent per sota. De fet, no recomano pas pujar si tenim una cordada per sobre. Les zones intermitges tenen molta roca desfeta i només amb el moviment de les cordes, alguna cau avall, així que al tanto.

Com que no hem trobat la R2, la muntem en un arbre a l'esquerra.

As de Martes 100 m 6a+, Rocamaura. L'Estartit

25 de maig de 2016

El cap de setmana comencem la temporada de roca amb una visita al Coll Roig, a Montgrony. Jo faig cordada amb C&O i tirem cap a la Ullets Esmeralda. Primer llarg enganxat a la Tall d'oca, o això llegim a la ressenya. Però després caldria fer un canvi de reunió baixant uns metres a l'esquerra. Com que no ho veig clar, tiro amunt per la tall d'oca i a la tercera xapa, veient la llisor, tiro cap a la placa de l'esquerra fins a la via que feiem, amb el conseqüent fregament... a més em quedo sense cintes i munto reunió força incòmode a l'inici del flanqueig. 2 quimics per flanquejar i reunió comodíssima.
El tercer llarg, el millor, amb canalera d'adherència i quimics no propers, però per disfrutar fins a la part més fàcil i reunió també comode.
Un quart llarg molt fàcil els porta a la darrera reunió de l'Alicorn, d'on baixem en 2 ràpels.
Llàstima de tenir els peus cuits i no poder escalar més. La calorada tampoc ha ajudat, però prenem nota del lloc

Dimecres amb ganes de més, quedem amb en Salvador per anar a Rocamara. As de Martes es la unica que ens falta per provar (la Patafísica la vam provar i vam baixar...)

Ressenya cortesia dels Bloc empotrat

La via comença a l'esquerra del Maño, es veu el primer bolt al pany de paret a la dreta de la Caralps-Royo que ja vam fer. El primer llarg és guapo, amb una part dura quan flanqueja a l'esquerra, per una zona fisurada sota un sostre, on friends entren bé. Costa sortir d'aqui per enllaçar a la placa, però en Salvador s'ho treballa arrosegant-se com un cuc. Un cop obres peus cap a la placa tot millora, però no regalen res fins a la R i s'hi arriba amb els braços cuits.

Segon llarg rostoll dels bons. Ple de vegetació i enllaçant blocs. Engarrinxat arrives a la R de 2 bolts, veient la R del Maño a la dreta, i el pas de 6b caracteristic just a dalt.

Tercer llarg, també vegetal però més mantingut i millor que el segon. Tot a equipar amb friends i ponts de roca.

Rapels per la Poseidon com sempre, amb un ventet que et retorna les cordes....

Lo fotut, és que ara només ens queda la Patafísica, i aquesta a mi em ve gran, gran..

Gabarrou-Albinoni 500 m III/4+ Mont Blanc de Tacul

18 de març de 2016

Cutre Ice trip 2016, aquest any passa a ser cutre alpinist trip 2016. 

Ha estat un inici d'any complicat, sense massa possibilitats de posar-me minimament en forma i amb poques condicions de gel per aqui aprop. Canvi de plans i projecte de vies atrevit a Chamonix, on vaig anar-hi fa 20 anys.

S'apunten Salvador i Pep C. Cap a Cham doncs! Meteo incerta quan arribem, de fet fot un vent i un fred de collons. Només podem fer una esquiadeta a dalt de tot de la vall, prop de Suissa, a l'abric d'una estació d'esquí, fins que el vent quasi ens tira per terra.

Al matí encara fa vent, però estem decidits a pujar cap a dalt veient el cel ben blau. Arribem massa tard al telefèric i més pensant que tots els putus esquiadors (amb perdó) de Chamonix volen fer l'esquiadeta per la Vallée Blanche, així que toca esperar una hora més a que pugi el nostre telefèric. Quan ens toca, l'adrenalina ja fa aparició. Flipem mirant les vies de la cara nord de l'agulla de Midi, mentre busquem la Fil à Plomb. Simplement flipem. Eufòrics anem tunel avall, ens posem grampons i baixem darrera la munió d'esquiadors per l'aresta, ara equipada, fins a un replà on ens calcem esquis i tirem cap a les Cosmiques per deixar material.

Avui anem tard però estirarem els braços a la Cheré, malgrat la del refu diu que està més dificil del normal. 2 cordades a la via quan arribem. Ens equipem i tiro amunt. Passo la rimaia i faig 2 llargs empalmant. Primer facilet i segon difruton, però no porto material de roca i no arribo a la reunió així que improvitzo. Mirem el que queda, una mica de roca fins a arribar al gel, aquest any escàs i més fosc. Anem tard i ja estem liats. Decidim tirar avall.

Al refu no es pot cuinar, i l'aigua va a preu d'or, així que a passar fred i fondre neu per poder sopar.

Nit moguda per en Salvador i pitjor despertar. Esperem a veure si es recupera. A les 7 sembla que s'aguanta més dret i vol venir ni que sigui a peu de via.

Arribem a peu de via i encara flipem. Molta penya a la Modica i una cordada a la nostra. Pugem en Pep i jo. Tiro tant rapid com els pulmons i cames em permeten, fins al primer ressalt que fa en Pep. Torno a agafar el relleu i fins a peu de les dificultats. Primer llarg per en Pep.

Jo arribo amb les mans congelades. 5 minuts de fregues i bufecs, canvi de guants i tiro amunt. La via va per l'esquerra però no té prou gel pel protegir i tiro per un mur a la dreta. Llarg i dret. Molt llarg. 65 o 70  metres ben bons, cal que en Pep surti de la R perquè jo pugui arribar a la següent. La cordada que ens precedeix baixa.

Ja son les 12.30, si volem arribar a agafar el tren de Montevers, caldria baixar. I ho fem. La via no té prou gel per protegir i quasi ni avançar. Ajudem a baixar amb les nostres cordes 2 nois que van amb un guia que ha tingut la brillant idea d'agafar cordes de 50 metres, aixi que no arriben a cap reunió i porten 1 hora improvitzant. Això ens retrassa una mica.

Un cop a baix, esquis i a fer una de les esquiades mes impressionants que he fet. Brutal pel lloc i el paisatge. Llàstima d'estar rebentat i portar un tros de motxilla que fa que els quadriceps bullin i els genolls em matin. Sprint inhumà quan et diuen des de dalt que és l'ultima cabina que puja al tren de Montevers, que agafem pels putus pels.

M'ha quedat clar que aqui els esquis són imprescindibles. T'asseguren una aproximació còmode i un descens brutal, que ja que pagues el telefèric, val la pena aprofitar la baixada. Si el proxim dia aconseguim pujar menys pes, segur que tot anirà millor. Tornarem!

Gran diedre al pic del Barbet (Canigó). 245 m V+/6a

27 de juliol de 2015

Amb el brother toca fer una via estival, i fugint de la calor, decidim anar a fer el gran diedre a la pica del Barbet. Portem la ressenya dels escalatroncs, i el croquis de la guia del T.Dulac, que li dona una mica més de grau, però sobre el paper la via és assequible. Entrarem per la Mauber i sortirem pel Pilier du Chouca, cosa que li dóna més continuitat.

El pitor de tot ha estat per mi la p... pista d'accés als Cortalets. Hi vam pujar l'any passat i no la recordava en tant mal estat. De fet, pujar es pot pujar, però es fa interminable (21 km), especialment els ultims, on les pedres han aflorat i fas patir el cotxe. Sort que la furgo és alta i no toques enlloc però la pista és un patir: penso que no hi torno a pujar fins que tingui un 4x4.

Pugem la tarda abans, sopem tranquils i dormim abans del refu per sortir l'endemà i arribar relativament d'hora a peu de via.

Nosaltres pugem recte amunt des del refu, amb la vista al circ, buscan el camí més fàcil, però camp i blocs a través. De segur que hi ha camí, però el terreny és fàcil i es troba bé.

Cal localitzar la via des de la perspectiva de la distància abans d'atansar-se a la paret. Localitzar la repisa herbosa on comença el diedre serà clau. 

Petita congesta de neu sense massa inclinació que superem sense cap problema (en aquesta època no calen grampons).

A partir d'aquí, en Pep ho té clar. Llargs mes dificils per mi, així que em toca començar per fer el primer, tercer i cinquè. Entrarem per la Mauber, així que cal localitzar un diedre poc marcat just a la dreta de la zona herbosa on comença el diedre.

M'equipo i començo el primer llarg (V), en el que jo no he trobat cap dels pitons que marcava la ressenya i per tant cal equipar tot. Deu ser d'aquells que t'enganxa en fred, però es bonic d'escalar i equipar, tot i que et posar les piles. Comença per unes llastres, resseguint un diedre poc evident fins a abastar la zona herbosa, al final de la qual es veu la reunió amb 2 long-life.

Segon llarg (IV+) per en Pep. És un diedre força obert i no massa vertical que es deixa fer molt bé. Força equipat amb pitons. 

El tercer llarg (V+/6a segons la ressenya) és el més xulo i el més dur. Està pràcticament tot equipat amb pitons. El pas més dur està just sortir de la reunió, on cal apretar una mica amb mals peus per sortir cap al diedre. A partir d'aquí es va fent, vigilant amb alguna presa de mans de la part de dalt ja que n'hi ha alguna que baixarà, sobretot a la part de dalt. Seguim la linia de pitons, que ens durà a la segona meitat de llarg uns passos a la dreta per tornar al diedre i buscar una còmoda reunió de long-lifes

El quart llarg (IV) comença una mica indefinit, per unes plaques, recte amunt seguint un parell de pitons i en direcció a la cova. Just sota d'una mena d'esperó, cal girar a l'esquerra a buscar una zona herbosa i una reunió feta amb spits fets amb claus. En el moment de trencar a l'esquerra deixem la via original i anirem a buscar les plaques del pilier de Chouca. En la foto (dolenta, dolenta...) es veu com comença el llarg i el flanqueig a l'esquerra que cal fer.

Cinquè llarg (IV+) és bo i aeri a la seva segona meitat, ja que va a buscar el pilar. Comença per unes plaques, sota una fissura, amb tendència a l'esquerra i on anirem trobant pitons que ens marquen el camí, tot i que completarem amb algun friend i fisurer. Força espectacular. Reunió amb un clau i un espit fer amb un altre clau, i amb unes vistes brutals.

 El darrer llarg (IV) comença recte amunt cap a unes llastres on podrem posar friends i de seguida anar buscant el terreny més fàcil per sortir de la paret i muntar reunió.

 Descens per un camí perfectament marcat que va en direcció Est fins al refugi

L'escalada és molt bona i molt alpina, i deixa un bon regust de boca. Curiós estar-te barallant amb la paret mentre et miren tots els que han pujat per la còmoda normal al Canigó.

Homedes V/A0 430 m. Pedraforca

21 de juny de 2015

Després de mesos sense roca per culpa d'aquest punyetero braç esquerre, que encara no tenim arreglat, jo ja no puc més. Necessito roca, així que al final enredo en Pep i en Sergio per anar a fer metres a una via fàcil sobre el paper: la Homedes al Pedraforca. Jo creia que devia ser un dels pocs escaladors de Catalunya que no havia fet aquesta via, però al final vam ser 3 que no l'haviem fet mai, i algún que no va venir, que també la té pendent.

Pugem dissabte al vespre i després de sopar una mica, a dormir. Ens llevem a les 6 i a les 7 ja enfilem cap al refugi. Seguim les indicacions cap a les vies de la paret nord sempre en tendència a la dreta fins que perdem el camí, així que toca improvisar i tirar amunt per on ens sembla millor. Passem un passet que cal grimpar, i que recordava de quan vam venir a fer la via del Gran Diedre amb l'Enric. Finalment trobem el peu de via després de passar un esperonet.

De la via, poques coses a comentar que no estiguin dites per la xarxa. Nosaltres duiem la ressenya del Col.lecionista de vies, i és la que vam seguir, malgrat no tot quadra, però en aquestes vies, ja se sap, que costa de segui el mateix camí durant 12 llargs que altres. Nosaltres vam fer l'entrada pel diedre central, per on marca una gran fletxa amb una H, just sota una reunió amb 2 parabolts, malgrat això sembla que també es pot fer per la dreta i de fet, si seguim una pintada que indica Homedes, sembla que per l'esquerra...

Quant a navegació, la part més complicada deu ser el segon llarg, ja que tendeixes a seguir el diedre i costra trobar el moment d'encarar la placa. En Sergio de fet es va saltar les assegurances i la reunió. L'altre punt delicat és trobar la reunió per encarar el gat. No deu ser tan dificil si jo la vaig trobar, però gràcies a la descripció de la ressenya que duiem, ja que la tendència és anar seguint la canal, on es veu una reunió més tipica de la via (placa groga i parabolt). Al gat, cal seguir inicialment unes marques vermelles que t'indiquen el camí (només en vam veure 2) i a partir  d'aquí navegar una mica, sempre amunt i buscant la lògica.

La via és xula en general, tot i que té alguna part desfeta i més avorrida. Pensem que és una clàssica, i que si busquem el terreny més evident, acostuma a ser el bo. El millor de tot, la pujada al gat, amb un primer llarg atlètic i brutal, que en Pep va treure molt bé.

Això si: "Padre, me confieso. He acerado". Tots els putos passos de V/A0, els he passat en A0.... i sense lluitar-los lo més minim.... com hem canviat!! Es noten els mesos sense tocar roca, A veure si invertim la tendència.

Fracastours II/3+ 200m. Freissinieres

7 de febrer de 2015

Tercer dia. 

Mal de gola per flipar. Aquestes angines m'estan deixant k.o.i ni amb tot l'arsenal de medicaments que prenc, sembla que hagi de millorar.

Avui si hem dormit a le Moulin Papillon, la gîte d'Argertiere la Besse. Però vaja... ens han fotut 2 tius a l'habitació i un roncava com un compressor, quina nit!

No estem massa decidits per la via: a Fournel hi ha força neu, i a Freissinieres, les que no hem fet que són assequibles per nosaltres, estan al fons de la vall i amb la gola com la tinc, no em veig en cor de caminar 2 hores, així que optem per lo que està en condicions més a prop: Fracastours, que tot i que l'hem fet, és prou divertida i té poca aproximació.

Deixem la furgo al parking de Fracastours, ara indicats (no recordo que fa 4 anys ho estigués), i amb traça oberta fins a peu de via. Ja hi ha una cordada així que ens ho prenem amb calma. En Pep declina anar de primer, així que tiro amunt. Gel podridot per la neu que té a sobre a les zones menys dretes, però es deixa fer molt bé. Primera reunió amb spits a la part esquerra, sota un sostre, apurant quasi els 60 m de corda.

El segon llarg comença de transició cap a la dret i després vaig buscant els millors ressalts, apurant  els 60 m de corda altra cop, fins a una reunió a la dreta, que recordo de l'altra vegada

El tercer llarg és el millor de tots, però aquest any amb pitjor gel. Ressalts divertits fins a una reunió en un arbre, just abans de la campa de neu fins a l'ultim llarg. Encara hi ha els francesos fent el mico al ressalt de la dreta, ja que el de l'esquerra, que vaig escalar l'ultim cop no sembla en massa bones condicions. Quan portem 10 minuts esperant, encara hi són, així que decidim tirar avall. 2 rapels i ja som a peu de via, veient com una altra cordada comença la via.

Estic tocat fisicament i desmotivat, aixi que cap a la gite, que ens deixen dinar i dutxar-nos, però avui ja no tenim lloc, i tocarà furgo.

Decidim que per l'ultim dia esquiarem, així que fem camí amb la calma cap a Reallon, una petita estació on podrem fer un forfait de 4 hores per 17 euros, així que cap a migdia, com sempre podrem tirar cap a casa. 

El quart dia, fem doncs una bona esquiada per pista. M'hagués agradat fer un volt per Fournel, però m'he deixat les foques a casa, així que res d'skimo, toca pista. També va bé de tant en tant, disfrutar baixant per pistes, així que passem tot el matí amunt i avall.

Cap a quarts d'una ja som a la furgo, que ens esperen 6 hores de cotxe! Vendaval inclòs un cop som a Aix en Provance, que fa que pordem una motllura lateral de la furgo en un cop de vent... ja només faltava això aquest any.

Cutre ice trip 2015 finiquitat, ara ja esperant al del 2016!

Happy toghether. III/4 120 m. Tête du Gramusat. Freissinieres

6 de febrer del 2015

Segon dia.

Mal de gola brutal, pitjor que ahir.

Avui tampoc hem matinat massa i entre que arrepleguem els trastos de la gîte ja que no hi podem tornar a dormir, ja hi ha 5 cotxes a l'ultim parking de la vall. Per sort, només una cordada francesa anirà a la nostra via.

Avui es nou per tots dos, mai hem anat tant endins de la vall. El camí està trepitjat i el seguim fins a sota de la Tête du Gramusat, tot flipant amb les vies inabastables pel nostre nivell que s'hi veuen... i passem de llarg la traça que enfila cap a la tête.

Hi ha un bon tou de neu, i tot i la traça, amb la nevadeta que cau, es fa penosa la pujada fins a peu de via, que trobem plena de motxilles. Només 2 paios a la nostra via, la resta, els cracks, els veiem enfilats per unes columnes brutalment dretes... qui pogués.

Avui, sembla que tots els llargs seran per mi. El primer, curtet ja que hi ha molta neu, s'agafa per la dreta buscant el millor glaç fins a una campa de neu i reunió muntada. 

El segon llarg és un ressalt que podriem esquivar per l'esquerra, però com que no hem vingut a això, tiro pel dret. A mesura que pujo el gel esta pitjor, la neu l'ha anat deixant podrit. Punt de màxima tensió quan clavo el piolet i surt l'aigua a raig. Ejem.... un parell de cargols d'aquells de no mirar massa i tiro cap a la dreta buscant el millor gel. Campa de neu. Veig els francesos fent reunió a l'esquerra, però tiro recte buscant el que seria el segon llarg i trobo un abalakov, que reforço amb un cargol. Reunió!

El tercer llarg es pot encarar per un muret de la dreta, just per on passen els francesos o bé per l'esquerra. Per evitar menjar gel, aquest cop vaig a la opció menys dreta, però de seguida cal anar a buscar la zona de la dreta, més vertical.

Apuro la corda a tope i tots els cargols, ja que malgrat els ultims metres són fàcils, l'estat del gel em fa posar tot el que porto. Diverses reunions possibles, però copiem la dels gavatxos que han fet en un arbre. Ràpel volat fins a l'abalakov que aprofitarem per baixar fins a la primera R, i d'aquí, ja només amb una corda fins a les motxilles.

Com que el gel no ens ha donat massa confiança, i no ens enganyem, estic força tocat, decidim que la holiday on Ice, la via del costat, que es veu dreta dreta... la deixarem per un altre any. Val a dir, que les caigudes de gel que hem sentit i vist a l'altre cantó de la vall, tampoc han ajudat.

Veiem els cracks rapelant la seva via... Déu n'hi dó!! els tenen ben posats!