18 de març de 2016
Cutre Ice trip 2016, aquest any passa a ser cutre alpinist trip 2016.
Ha estat un inici d'any complicat, sense massa possibilitats de posar-me minimament en forma i amb poques condicions de gel per aqui aprop. Canvi de plans i projecte de vies atrevit a Chamonix, on vaig anar-hi fa 20 anys.
S'apunten Salvador i Pep C. Cap a Cham doncs! Meteo incerta quan arribem, de fet fot un vent i un fred de collons. Només podem fer una esquiadeta a dalt de tot de la vall, prop de Suissa, a l'abric d'una estació d'esquí, fins que el vent quasi ens tira per terra.
Al matí encara fa vent, però estem decidits a pujar cap a dalt veient el cel ben blau. Arribem massa tard al telefèric i més pensant que tots els putus esquiadors (amb perdó) de Chamonix volen fer l'esquiadeta per la Vallée Blanche, així que toca esperar una hora més a que pugi el nostre telefèric. Quan ens toca, l'adrenalina ja fa aparició. Flipem mirant les vies de la cara nord de l'agulla de Midi, mentre busquem la Fil à Plomb. Simplement flipem. Eufòrics anem tunel avall, ens posem grampons i baixem darrera la munió d'esquiadors per l'aresta, ara equipada, fins a un replà on ens calcem esquis i tirem cap a les Cosmiques per deixar material.
Avui anem tard però estirarem els braços a la Cheré, malgrat la del refu diu que està més dificil del normal. 2 cordades a la via quan arribem. Ens equipem i tiro amunt. Passo la rimaia i faig 2 llargs empalmant. Primer facilet i segon difruton, però no porto material de roca i no arribo a la reunió així que improvitzo. Mirem el que queda, una mica de roca fins a arribar al gel, aquest any escàs i més fosc. Anem tard i ja estem liats. Decidim tirar avall.
Al refu no es pot cuinar, i l'aigua va a preu d'or, així que a passar fred i fondre neu per poder sopar.
Nit moguda per en Salvador i pitjor despertar. Esperem a veure si es recupera. A les 7 sembla que s'aguanta més dret i vol venir ni que sigui a peu de via.
Arribem a peu de via i encara flipem. Molta penya a la Modica i una cordada a la nostra. Pugem en Pep i jo. Tiro tant rapid com els pulmons i cames em permeten, fins al primer ressalt que fa en Pep. Torno a agafar el relleu i fins a peu de les dificultats. Primer llarg per en Pep.
Jo arribo amb les mans congelades. 5 minuts de fregues i bufecs, canvi de guants i tiro amunt. La via va per l'esquerra però no té prou gel pel protegir i tiro per un mur a la dreta. Llarg i dret. Molt llarg. 65 o 70 metres ben bons, cal que en Pep surti de la R perquè jo pugui arribar a la següent. La cordada que ens precedeix baixa.
Jo arribo amb les mans congelades. 5 minuts de fregues i bufecs, canvi de guants i tiro amunt. La via va per l'esquerra però no té prou gel pel protegir i tiro per un mur a la dreta. Llarg i dret. Molt llarg. 65 o 70 metres ben bons, cal que en Pep surti de la R perquè jo pugui arribar a la següent. La cordada que ens precedeix baixa.
Ja son les 12.30, si volem arribar a agafar el tren de Montevers, caldria baixar. I ho fem. La via no té prou gel per protegir i quasi ni avançar. Ajudem a baixar amb les nostres cordes 2 nois que van amb un guia que ha tingut la brillant idea d'agafar cordes de 50 metres, aixi que no arriben a cap reunió i porten 1 hora improvitzant. Això ens retrassa una mica.
Un cop a baix, esquis i a fer una de les esquiades mes impressionants que he fet. Brutal pel lloc i el paisatge. Llàstima d'estar rebentat i portar un tros de motxilla que fa que els quadriceps bullin i els genolls em matin. Sprint inhumà quan et diuen des de dalt que és l'ultima cabina que puja al tren de Montevers, que agafem pels putus pels.
M'ha quedat clar que aqui els esquis són imprescindibles. T'asseguren una aproximació còmode i un descens brutal, que ja que pagues el telefèric, val la pena aprofitar la baixada. Si el proxim dia aconseguim pujar menys pes, segur que tot anirà millor. Tornarem!
