12 d'abril del 2014
Al final, un cap de setmana llarg programat amb antelació, ha passat com d'altres vegades a quedar-se en el plan B. El plan A una eterna pendent al Vignemale, però sembla que les calors han fet molt de mal i entre que els del refu no contesten.... canvi de plans.
In extremis decidim amb en Pep C anar al roc del Boc. La setmana anterior estava en condicions, però aquestes punyeteres calors no sé com hauran deixat el tema. Igualment, hi fet cap a veure què trobem.
El despertador sona a les 5 am i tranquilament ens preparem. Sortim cap a les 6 am i tirem amunt. La neu està prou dura i avancem més ràpid del què pensavem i en poc més de 2 horetes som a peu de via. Menjar, equipar-se i tirem amunt.
El primer llarg ja es veu justet. La zona de glaç de l'esquerra està molt tocada i millor tirar per la dreta ja que no és massa dret. Reunió equipada.
El segon llarg per mi. Campa de neu fins a la zona estrella, una goulotte estreta on hauria d'haver-hi un bon gel però ara hi ha un gel desenganxat de la paret regalimant aigua a sac. Com que porto ja uns quants metres sense ni una assegurança, en veure un bolt a l'esquerra em penso que és reunió que reforço amb un extraplà i espero en Pep. Puja per la zona de gel que es deixar fer bé ja que te un bon gruix però que no convida a fer-hi filigranes. Per sorpresa meva, el meu llarg acabava 5 metres per sobre d'on he muntat la R en una fantàstica reunió de bolts per sobre de la goulotte.
En Pep ha seguit tirant fins a la pròxima reunió per una zona glaçada que sona a buida a cada cop de piolet. No és gens dreta però les altes temperatures li han fet mal, i cal escaquejar al màxim a la dreta possible per zones de neu dura per no tocar el gel o el què sigui que és i escalar amb finura, sense picar gens fort. Algun pas de mixte per passar cap a l'esquerra quan el gel millora de qualitat i duresa.
Següent llarg: campa de neu sense cap problema, amb reunió a la dreta, tapada per la neu i que veig tot seguint petjades de cordades anteriors, si no me la salto. Et deixa a peu de l'ultim llarg de glaç. Arriba en Pep i em cedeix aquest llarg que segurament serà la ultima picada de gel de la temporada per mi. Llarg bonic sense cap dificultat i amb reunió a l'esquerra de bolts. Després campes de neu que ens anem repartint, ja sense trobar més reunions equipades i que ens obliguen a sortir a l'ensamble un parell de cops.
Al final del corredor, el nuvols tapen la cresta i com que la previsió es de marron, decidim no encigalar-nos en la cresta tapada pels núvols i rapelar la via (no vull que ens torni a passar el merder del Cadí de fa anys). Malgrat ha estat una decisió encertada, val a dir que les sortides a l'ensamble han obligat a destrepar un fart de metres fins a trobar la reunió de l'ultim llarg de gel. A partir d'aquí, ja podem fer rapels de reunió en reunió fins a peu de via.
La via és molt maca, i amb bones condicions ha de ser brutal
El retorn a la furgo ja no és tant plaent. La neu reglaçada és una neu pastosa en la que ens enfonsem un pas de cada tres i la fatiga també passa factura. Afamats arribem a la furgo a Planès després de 10 hores d'activitat però molt satisfets: hem pogut fer una via que tots dos teniem a la llista de pendents de fa temps.
