15 d'ocubre de 2012
La meteo ens fa variar els plans a ultima hora, i tot i les pluges que han caigut durant la nit, al final decidim provar sort a les plaques de cal Barricó amb en Pep C. Decidim no anar-hi d'hora per donar temps al sol a escalfar i assecar la roca.
Aquest cop, en contes de pujar per la pista que surt quasi a tocar de la nacional, decidim provar l'aproximació des del Baell i Com que en Pep ja ho va fer per anar a les canaleres, decidim titar per aqui. Cal pujar en direcció a Camplelles, ens desviem cap a el Baell i un cop passat el nucli, primer trencant a l'esquerra, passant pel costat d'una casa que queda a mà esquerra. Hi ha parking al final de la pista, i cal seguir un corriol que indica cap a Montgrony. Un cop iniciada la baixada, a mà esquerra, surt un cable per una canal força dreta, que seguirem fins al sector de les Canaleres.
Com que no tenim plans concrets, decidim provar alguna via, on jo no he escalat mai i ha de servir d'entrenament per una via que tinc ullada per la zona. Comencem (i acabarem) per la via "Papi-Mami", un V+ segons la guia del Ripollès. Peculiar escalada d'adherència sobre calcari on cal confiar en els peus. Les xapes no estan a prop precisament i no cal dir que ni l'encadeno, cosa que toca la meva ja de per si baixa moral escalatòria. Baixo ratllat, i quan baixa en Pep, proposo tirar avall a provar alguna altra via més plaquera i fàcil.
Tirant, tirant em planto sota la Cotaca, que ja tenia en ment des que vam venir a fer "l'aigua i tabac". Ens equipem, informo a en Pep del grau de la via i dels plans... li canvia l'expresió de la cara i em diu si sap amb qui vaig. Sé que de segon, el pots fer tirar per tot arreu, així que amunt!
Segons la guia, grimpadeta fins a un arbre on comença el llarg clau, però vaig fent, poso una cinta llarga a l'arbre i tiro amunt. El pas clau està molt ben assegurat i es podria resoldre en A0, tal com demostra en Pep en recuperar el llarg. Per extrany que em sembli, no em costa gaire, i des seguida em trobo a la reunió. El "señor del a cero" recupera el llarg i declina obrir res en tota la via. Jo, supersatisfet d'haver pujat ja fins a la primera reunió, tiro amunt.
Segon llarg més fàcil i on ja comencen a allunyar més les assegurances, però és fàcil d'escalar (diria que hi ha 3 bolts en tot el llarg).
El tercer llarg, força curtet i fàcil, com sempre sortint cap a l'esquerra i tirant amunt per una zonz més tècnica i vertical molt ben assegurada fins a una zona més fàcil amb importants "alejes"
Quart llarg per zona fàcil. Curtet, fins a la zona superior de la via on veus un cable que recorre la ultima placa per pooder-se situar sota les diferents línies.
L'ultim llarg ja l'havia fet, però juraria que ara hi ha vies noves i que el que vaig fer era una línia de bolts, lleugermenht a l'esquerra. Ara però tiro directe per sobre de la reunió. La placa és vertical i les assegurances allunyen força. Tira una mica enrere si no sabés per l'altre cop, que hi ha molt bones preses. I així és. Un llarg molt maco, vertical i amb aire entre les assegurances, però amb unes preses d'escàndol que van apareixent ja que de sota ni s'intueixen.
Per baixar, penso que és millor anar a la reunió de l'aigua i tabaco, ja que hi ha menys vegetació que en la Cotaca. Si vas amb corda de 60 metres, amb 2 ràpels llarguets et plantes a terra. Es recuperen bé les cordes (crec que amb l'excés de vegetació de la Cotaca, seria més fàcil que s'hi enganxéssin les cordes al recuperar.les).
En resum, molt bona via, amb dificultat concentrada en 2 passos del primer llarg i escaquejables. No cal dur res de material extra però val a dir que les assegurances allunyen en els trams fàcils i sobretot a l'ultim llarg, on per calmar el coco, aniran bé alguns friends mitjans. Els llargs centrals són curts i segurament algun es poodria empalmer per llargada però crec que l'excés de vegetació provocaria excessiu fregament, així que millor fer totes les reunions. Com sempre en aquesta zona, sols en un ambient brutal. M'encanta cal Barricó.
