Segon intent a aquesta via, d'orientació nord, i que avui he vist clarament que és una via d'estiu: no li toca el sol en tot el dia, i això fa que si plou li costi d'assecar. El primer cop que ens hi vam atansar l'any passat, havia plogut el dia abans i la paret queda molla, molla. Sobretot el primer llarg. Aquest cop, sembla que també ha plogut però esta menys molla i podrem tirar amunt.
Podeu trobar la ressenya a la web de l'aperturista aqui.
La via té 6 llargs, amb 3 llargs centrals, segon, tercer i quart, rostolls i tombats, però els 2 darrers son prou entretinguts, i la zona i la solitut s'agraeixen.
Amb en Pep V, decidim els llargs, Imparells per mi i parells per ell. Començo jo doncs. Inici vertical i de seguida cap a l'esquerra per terreny més ajagut seguint els parabolts fins a una mena de diedret que és el pas clau. Avui està una mica moll i no dóna gaire confiança però està ben assegurat. 6 bolts
Segon llarg per en Pep força tombat. Va seguint els parabolts però no troba la R, i amb quasi 60 metres de corda fets, munta reunió a la dreta en un pi solitari.
Quart llarg per en Pep, curtet i fàcil per buscar la base de la piràmide final. Reunió equipada.
Cinquè llarg per mi, començant cap a l'esquerra i seguint els bolts. Divertit i amb canto, tot molt fissurat. Els puristes dirien que aqui no calien els bolts. Segurament, ja que es pot equipar bé, però jo no faig fàstics als bolts i arribo a la R equipada amb 2 anelles.
Sisè i ultim llarg també per mi. Comença una mica a la dreta seguint un diedre i anant a buscar un pi. Passat aquest, placa a la dreta on hi ha l'ultim bolt visible. Aqui tot diu que has de tirar amunt però falla la tònica de la via, doncs el pas dificil no té res. Poso un friend mitjà i tiro amunt. Passat el pas, vols posar un altre friend en una fissura del mateix tamany que l'anterior, i que ja no tinc. Una estona rumiant i al final encastant un friend més petit dins del fons de la fissura. A partir d'aqui, seguir l'esperonet on encara trobem bolts fins a la R equipada amb 2 anelles.
Lo més fotut de la via és baixar. Molta vegetació, pedres que cauen i poca pendent. Cal anar mooolt al tanto si tenim gent per sota. De fet, no recomano pas pujar si tenim una cordada per sobre. Les zones intermitges tenen molta roca desfeta i només amb el moviment de les cordes, alguna cau avall, així que al tanto.
Com que no hem trobat la R2, la muntem en un arbre a l'esquerra.
