Fracastours II/3+ 200m. Freissinieres

7 de febrer de 2015
Tercer dia. 
Mal de gola per flipar. Aquestes angines m'estan deixant k.o.i ni amb tot l'arsenal de medicaments que prenc, sembla que hagi de millorar.
Avui si hem dormit a le Moulin Papillon, la gîte d'Argertiere la Besse. Però vaja... ens han fotut 2 tius a l'habitació i un roncava com un compressor, quina nit!
No estem massa decidits per la via: a Fournel hi ha força neu, i a Freissinieres, les que no hem fet que són assequibles per nosaltres, estan al fons de la vall i amb la gola com la tinc, no em veig en cor de caminar 2 hores, així que optem per lo que està en condicions més a prop: Fracastours, que tot i que l'hem fet, és prou divertida i té poca aproximació.
Deixem la furgo al parking de Fracastours, ara indicats (no recordo que fa 4 anys ho estigués), i amb traça oberta fins a peu de via. Ja hi ha una cordada així que ens ho prenem amb calma. En Pep declina anar de primer, així que tiro amunt. Gel podridot per la neu que té a sobre a les zones menys dretes, però es deixa fer molt bé. Primera reunió amb spits a la part esquerra, sota un sostre, apurant quasi els 60 m de corda.


El segon llarg comença de transició cap a la dret i després vaig buscant els millors ressalts, apurant  els 60 m de corda altra cop, fins a una reunió a la dreta, que recordo de l'altra vegada
El tercer llarg és el millor de tots, però aquest any amb pitjor gel. Ressalts divertits fins a una reunió en un arbre, just abans de la campa de neu fins a l'ultim llarg. Encara hi ha els francesos fent el mico al ressalt de la dreta, ja que el de l'esquerra, que vaig escalar l'ultim cop no sembla en massa bones condicions. Quan portem 10 minuts esperant, encara hi són, així que decidim tirar avall. 2 rapels i ja som a peu de via, veient com una altra cordada comença la via.


Estic tocat fisicament i desmotivat, aixi que cap a la gite, que ens deixen dinar i dutxar-nos, però avui ja no tenim lloc, i tocarà furgo.
Decidim que per l'ultim dia esquiarem, així que fem camí amb la calma cap a Reallon, una petita estació on podrem fer un forfait de 4 hores per 17 euros, així que cap a migdia, com sempre podrem tirar cap a casa. 
El quart dia, fem doncs una bona esquiada per pista. M'hagués agradat fer un volt per Fournel, però m'he deixat les foques a casa, així que res d'skimo, toca pista. També va bé de tant en tant, disfrutar baixant per pistes, així que passem tot el matí amunt i avall.
Cap a quarts d'una ja som a la furgo, que ens esperen 6 hores de cotxe! Vendaval inclòs un cop som a Aix en Provance, que fa que pordem una motllura lateral de la furgo en un cop de vent... ja només faltava això aquest any.
Cutre ice trip 2015 finiquitat, ara ja esperant al del 2016!

Happy toghether. III/4 120 m. Tête du Gramusat. Freissinieres

6 de febrer del 2015

Segon dia.
Mal de gola brutal, pitjor que ahir.
Avui tampoc hem matinat massa i entre que arrepleguem els trastos de la gîte ja que no hi podem tornar a dormir, ja hi ha 5 cotxes a l'ultim parking de la vall. Per sort, només una cordada francesa anirà a la nostra via.


Avui es nou per tots dos, mai hem anat tant endins de la vall. El camí està trepitjat i el seguim fins a sota de la Tête du Gramusat, tot flipant amb les vies inabastables pel nostre nivell que s'hi veuen... i passem de llarg la traça que enfila cap a la tête.
Hi ha un bon tou de neu, i tot i la traça, amb la nevadeta que cau, es fa penosa la pujada fins a peu de via, que trobem plena de motxilles. Només 2 paios a la nostra via, la resta, els cracks, els veiem enfilats per unes columnes brutalment dretes... qui pogués.


Avui, sembla que tots els llargs seran per mi. El primer, curtet ja que hi ha molta neu, s'agafa per la dreta buscant el millor glaç fins a una campa de neu i reunió muntada. 



El segon llarg és un ressalt que podriem esquivar per l'esquerra, però com que no hem vingut a això, tiro pel dret. A mesura que pujo el gel esta pitjor, la neu l'ha anat deixant podrit. Punt de màxima tensió quan clavo el piolet i surt l'aigua a raig. Ejem.... un parell de cargols d'aquells de no mirar massa i tiro cap a la dreta buscant el millor gel. Campa de neu. Veig els francesos fent reunió a l'esquerra, però tiro recte buscant el que seria el segon llarg i trobo un abalakov, que reforço amb un cargol. Reunió!


El tercer llarg es pot encarar per un muret de la dreta, just per on passen els francesos o bé per l'esquerra. Per evitar menjar gel, aquest cop vaig a la opció menys dreta, però de seguida cal anar a buscar la zona de la dreta, més vertical.


Apuro la corda a tope i tots els cargols, ja que malgrat els ultims metres són fàcils, l'estat del gel em fa posar tot el que porto. Diverses reunions possibles, però copiem la dels gavatxos que han fet en un arbre. Ràpel volat fins a l'abalakov que aprofitarem per baixar fins a la primera R, i d'aquí, ja només amb una corda fins a les motxilles.


Com que el gel no ens ha donat massa confiança, i no ens enganyem, estic força tocat, decidim que la holiday on Ice, la via del costat, que es veu dreta dreta... la deixarem per un altre any. Val a dir, que les caigudes de gel que hem sentit i vist a l'altre cantó de la vall, tampoc han ajudat.
Veiem els cracks rapelant la seva via... Déu n'hi dó!! els tenen ben posats!

Nadia II/4 180m. Les Orres

5 de febrer del 2015

Cutre ice trip 2015!
Aquest any la sortida de gel als Ecrins m'ha deixat un gust agredolç a la boca. Al cantó xungo de la balança: febre el dia abans de marxar, que em deixaran amb les angines mes xungues que recordo i fisicament tocat tos els dies, em descuido les pells de foca i el termo, el primer dia abans d'arribar a peu de via, ja perdem un cargol de gel i el segon dia se'm trenquen les botes, que sort de la cinta americana... Per més inri, tornant amb el vendaval de vent a l'autopista perdem un trosset de furgo... Al cantó positiu, 4 dies per desconectar un mica i escalar en bona companyia, aquest cop amb el brother. I per sort, recuperaré el cargol una setmana més tard gràcies a l'Alfons V, a qui vam coneixer penjats a la segona R de Nadia (mil gràcies!)


Arribem a les Orres ja de nit, sopeta i a dormir. Estem al costat de la via i ens llevem amb calma, molta calma, i per tant ens passen unes quantes cordades. Baixem cap a peu de via i tirem cap a Nadia, ja que a Clara hi ha 2 o 3 cordades. En equipar-nos, ja veig que hem perdut un cargol. Quina merda. El primer llarg el recordava més de tràmit, però aquest cop el trobo força dret. Tot regalima una mica però el gel és bo.



Quan arriba en Pep, em cedeix el segon llarg, que té el passet en mixte. Es pot xapar un pitó abans del pas i després arrosegar-se amb més o menys estil per sortir i poder picar bon gel a dalt. Bufo i m'arrossego com un cuc, però surto i després vaig seguint la goulotte fins a la R. En Pep farà el pas clau amb molt més estil, fent oposició amb l'esquena a la paret. Aquest any hi ha força gel per l'esquerra i es pot evitar la goulotte, com veuré que faran les altres cordades. El tercer llarg el cedeixo a en Pep, que és més facilet: primer un muret amb gel dubtós i després gira a la dreta fins a la reunió a peu de l'ultim llarg. Aquest em toca a mi: 2 ressalts drets que enfilo una mica més motivat. És el millor llarg, pel gel i per la vetticalitat, però val a dir que pel meu gust, la via és maquíssima.



Es baixa en 2 ràpels. Al segon, en Pep desfent un nus de la corda, perd el reverso (quin dia! penso) i malgrat el busquem i busquem, no apareixerà. Desfem el camí, ara de pujada fins a la furgo i a dinar.
Tirem cap a Argentiere la Bessé, cap a la gîte Le Moulin Papillon, on ja haviem estat fa un parell d'anys. Aquest cop la mestressa no ens va contestar al mail de la setmana anterior, i quan arribem, ens diu que ho té tot ple i que just ara ens constestava el mail. Jodeeeeeeer. Ens envia a la gîte les 5 Saisons, a Freissinieres mateix, una mica més cara, però per contra hi estem sols. Ibuprofens, antibiòtic, carmels per la gola i a dormir (personalment faré el que podré...)