6 de febrer del 2015
Segon dia.
Mal de gola brutal, pitjor que ahir.
Avui tampoc hem matinat massa i entre que arrepleguem els trastos de la gîte ja que no hi podem tornar a dormir, ja hi ha 5 cotxes a l'ultim parking de la vall. Per sort, només una cordada francesa anirà a la nostra via.
Avui es nou per tots dos, mai hem anat tant endins de la vall. El camí està trepitjat i el seguim fins a sota de la Tête du Gramusat, tot flipant amb les vies inabastables pel nostre nivell que s'hi veuen... i passem de llarg la traça que enfila cap a la tête.
Hi ha un bon tou de neu, i tot i la traça, amb la nevadeta que cau, es fa penosa la pujada fins a peu de via, que trobem plena de motxilles. Només 2 paios a la nostra via, la resta, els cracks, els veiem enfilats per unes columnes brutalment dretes... qui pogués.
Avui, sembla que tots els llargs seran per mi. El primer, curtet ja que hi ha molta neu, s'agafa per la dreta buscant el millor glaç fins a una campa de neu i reunió muntada.
El segon llarg és un ressalt que podriem esquivar per l'esquerra, però com que no hem vingut a això, tiro pel dret. A mesura que pujo el gel esta pitjor, la neu l'ha anat deixant podrit. Punt de màxima tensió quan clavo el piolet i surt l'aigua a raig. Ejem.... un parell de cargols d'aquells de no mirar massa i tiro cap a la dreta buscant el millor gel. Campa de neu. Veig els francesos fent reunió a l'esquerra, però tiro recte buscant el que seria el segon llarg i trobo un abalakov, que reforço amb un cargol. Reunió!
El tercer llarg es pot encarar per un muret de la dreta, just per on passen els francesos o bé per l'esquerra. Per evitar menjar gel, aquest cop vaig a la opció menys dreta, però de seguida cal anar a buscar la zona de la dreta, més vertical.
Apuro la corda a tope i tots els cargols, ja que malgrat els ultims metres són fàcils, l'estat del gel em fa posar tot el que porto. Diverses reunions possibles, però copiem la dels gavatxos que han fet en un arbre. Ràpel volat fins a l'abalakov que aprofitarem per baixar fins a la primera R, i d'aquí, ja només amb una corda fins a les motxilles.
Com que el gel no ens ha donat massa confiança, i no ens enganyem, estic força tocat, decidim que la holiday on Ice, la via del costat, que es veu dreta dreta... la deixarem per un altre any. Val a dir, que les caigudes de gel que hem sentit i vist a l'altre cantó de la vall, tampoc han ajudat.
Veiem els cracks rapelant la seva via... Déu n'hi dó!! els tenen ben posats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada