Caturgeas II/4 600m

16 de febrer 2013

Ens llevem més d’hora que ahir amb la intenció de ser els primers a Caturgeas. Quan ens estem equipant , un cotxe ens comenta que on hem aparcat està prohibit i que ahir, que hi havia 3 cotxes, tots van rebre la corresponent recepta per part dels gendarmes. Ho miro i si, hi ha una senyat immensa que prohibit aparcar però no hi haviem ni arribat… Plàstiques posades, arnés posat… tirem fins a peu de via mentre en Pep aparca a l’altra banca del tunel. Cagum! Arribo a peu de via i ja hi ha una cordada francesa. Espero que arribin els companys i decidim tirar amunt. 

 

El primer llarg l’obre en PepV, i tot i que es podria apurar la corda empalmant 2 llargs, fa R al primer lloc que troba equipat. Llarg facilet i reunió equipada.  Pugem  fins a la reunió i obro el segon llarg força fàcil també tot i que té una secció més dreta. Quan arriben a la R, de dalt ja cau de tot i en PepC que està molt ratllat decideix baixar. En PepV ja em diu que no creu que arribi fins a dalt però que podem tirar un parell de llargs Tiro el següent fins a una reunió equipada sota un roc que em protegeix de tot el que baixa per la via i allà amagat espero que pugi. Quan arriba, vient el panorama decidim tirar avall. M’emprenya baixar ja que veig la via assequible tot i la impressió que dóna des del cotxe però amb la que cau, tirem avall.

Quan arribem a terra trobem un finlandès que farà la via en solo, així que rapidament m’ofereixo per si vol company però al final prefereix escalar sol així que em quedo sense Caturgeas per segon any consecutiu.

És molt d’hora, i amb la ratllamenta que portem decidim anar a esquiar. Pugem fins a l’estació de le Chazelet, petita i amb un forfait a preu de riure: 15 euros. Ens calcem els esquis i a disfrutar com nens tant per les pistes com fora pista amb molt bona neu. Ha estat una bona pensada ja que després de la primera baixada ja se’ns ha passat el mal rotllo, i apurem fins que les cames diuen prou i cap a la gite a menjar.

Avui però s’ha incrementat el mal de panxa que arrossego des d’ahir i acabo fent-me intim amic del lavabo…

La Pilone 70 m II/3+ o 4

15 de febrer 2013

Ha fet fred i ha nevat una mica a la nit. Baixem amb precaució per la carretera fins als tunels on ja hi ha cotxes aparcats. Arribem a peu de Caturgeas a les 9 del mati i ja hi ha 2 cordades, així que pla B i tornem a Les Freaux on ens tornem a trobar uns colègues bascos super fanàtics. Xerrem i tirem cap a “La Pilone”. Arribem just quan una cordada acaba la via i rapela. Perfecte.

 Aquest cop, em tocaran a mi els 2 llargs. La via, segons la ressenya no és difícil però quan ets a sota es veu dreta. L’any passat estava regalimant aigua a sac, i aquest any es veu mes gruixuda però crostosa pel regel suposo.

Tiro amunt i faig la R inermitja equipada. Se’n pot fer una altra 3 metres més amunt, també equipada però més ronyosa. Quedarà una segona tirada més llarga. Pugen els pep sense massa problemes però sense ganes de tirar de primer al segon llarg. El segon llarg en la mateixa tònica però amb un gel més crostós a la part de dalt sobretot que fa que pugi atent i fent servir quasi tota la ferralla que porto. Ultims metres ajaguts però amb l’ultima assegurança mooolt lluny i amb poca neu sobre roca, així que extremo precaucions. Reunió en un arbre molt còmode. Pugen aquest parell i baixem amb un sol ràpel de 60 metres apurant molt la corda.

  A baix xerrem i riem amb els bascos megafanàtics, que en el seu ultim dia, també venen a fer aquesta via.

Jo tinc ganes de més i decidim anar a veure la goulotte Astaroth, que identifiquem des del camí però un cop aproximem entre el bosc i perdem la traça som incapaços de trobar. Cansats i satisfets,cap a la gite!

La nuit sera fraiche. II/3+ 100 m. La Grave

14 de febrer de 2013

Després de conduir tota la tarda de dimecres, arribem a la nit i la gite on vam anar l’any passat està plena, així que reservem en una altra gite a Les Hieres. Arribem i fot un fred que pela, cal deixar la furgo a l’entrada del poble, ja que els carrers estan nevats, i en un parell de portejos, ja ho tenim tot a lloc. Aquest any som 3: els 2 Peps i jo. Piquem alguna cosa i a dormir.

Al matí, com que fa molt fred (-13ºC marca la furgo) no cal que matinem i en presentem a les 10 del matí a peu de la cascada del dia. Com a presa de contacte, anem a “La nuite sera fraiche”, un  3+ de 2 llargs amb zona de neu que les separa. Bufem a l’aproximació que tot i curta, és dreta al tros final, ens equipem i en PepC tira de primer, però no ho veu clar i decideix baixar a mig llarg. Agafo el relleu ràpidament i enfilo cap a dalt. Fàcil la primera meitat i després més dret però esglaonat i es deixa fer bé. Reunió en un arbre. 

 

Pugen tots 2 bufant i agafem la campa de neu fins a peu del segon llarg. És un mur de 20-25 m i que després s’ajau. L’ataco per la dreta amb força bon gel i de seguida estic a la reunió. Puja en PepV, que rellisca a mig llarg i amb el xiclet arriba quasi a terra, un petit ensurt, però de seguida arriba a la R, que es fa en un tronc (equipada).  Quan arriba l’altre Pep, rapel i avall.

Ha sapigut a poc… enfilo traça amunt fins al segon ressalt de Les Etourdis, que veig més fàcil així que els proposo anar-hi i que ells obrin per anar agafant feeling. Puja en PepC obrint per la zona central, sense problemes fins a l’arbre on hi ha la R. Passo els meus piolets a en Pep i que els provi, a veure què tal s’hi sent. També puja sense problemes. Jo aquest cop últim: facileta al tros inicial i amb pitjor gel a la part de dalt, molt costrós pel regel i que em fa sentir incòmode (anar amb la corda per dalt tampoc ajuda). 

Ràpel , desfem el camí de pujada fins a la primera R i nou ràpel. Per avui ja en tenim prou, són quarts de quatre de la tarda i pugem cap a la gite a menjar com bojos.

Via Poseidón. 120 m V+/6a. Rocamaura. L'Estartit

6 de febrer de 2013

Aquest matí hem anat a provar amb en Salvador aquesta via. Des que en vaig conèixer l'existència, de seguida li envio un whatsapp, i avui, que els plans d'esquidada han quedat aparcats, decidim provar-la.

La via està a la dreta de la Directa Gresca, així que després de consultar fonts fiables de l'aproximació i de trobar un mapa antic al blog dels incombustibles, ens plantem a peu de via. Millor anar-hi com si pugéssim al sector antic d'escalada de Rocamaura i abans de l'últim trencant, seguir el carrer fins a trobar l'unic lloc on aparcar a mà esquerra, quasi sota la vertical de la via. Del cotxe a peu de via, 10 minuts seguint un corriol.

Primer llarg per mi. Comença enganyós, i cal apretar una mica més del previst. Val a dir que no està cosit a parabolts i que cal escalar, però en cap cas per passar canguelo. Aquest llarg enllaça plaques (vigilar amb el fregament de la corda al xapar, sobretot si només anem amb una) amb una zona més vertical on cal tibar una mica més per una mena de diedre. Reunió de 2 bolts amb anella molt còmode.

El segon llarg també per mi. Comença facilet i poso un friend per protegir la caiguda abans d'arribar al primer bolt (és totalment prescindible però va bé per calmar el coco) i d'aquí cal anar a buscar una placa ataronjada molt maca on cal apretar una mica per sortir, ja que les preses bones estan encara brutes de sorra i els peus són finets (ull si xapem un pitó a la dreta que provocarà un fort fregament de les cordes). D'aquí cal fer un pas molt extrany protegit per un pitó, força lleig ja que cal enfilar-se a una repiseta molt plena de sorra i amb poques mans. Igual algú ha abandonat abans d'aquest pas ja que hi ha un mallón al bolt. Reunió amb 2 bolts amb anella còmode.

Ara cal tirar 5-10 metres a l'esquerra on hi ha una altra reunió. Potser el millor hagués estat saltar-se l'anterior i anar directament a aquesta però el fregament serà important si posem alguna xapa a la R2, i a més, no l'he vista fins que ja havia muntat.

De la R2', recte amunt fins a la següent reunió. Aquí ja li fot el míster. Es podria arribar fins a dalt però no veus al company i avui tampoc quasi el sentia, així que fa reunió a la R3, també molt còmode.

L'ultim llarg també pel mister, una fantàstica placa on cal apretar més i que sincerament es fa curta. Assegurat amb 1 pitó i 2 bolts. Reunió més incòmode, així que millor sortir per dalt i assegurar assegut tranquilament al costat del repetidor.

Nosaltres hem baixat amb 2 ràpels. El primer fins a R2', i d'aquí petit destrepe fins a la R2. Segon ràpel d'R2 a terra si vas amb cordes de 60. Ull que no s'arriba a terra per molt poc!! Aprofitant el xiclet de la corda arribes molt apurat a una repisa a un metre del terra.

En resum, bona via que aprofita les possibilitats de la paret. Intueixo que en breu hi haurà més vies.

Li falta que hi passin cordades per netejar-la i sanejar algun tram de roca més discreta, on cal vigilar de no quedar-te amb alguna presa a la mà.

Com sempre, agraïr la feina als equipadors!!