Arribem divendres al vespre a l'aparcament de les Bagasses amb el meu brother, amb la Cade entre cella i cella, que fa dies que li tinc ganes, i per fi l'he convençut. Via llarga, llarga i amb grau assequible, això és el que necessito després de mesos en els que la meva forma física ha tocat fons.
Un cop a lloc, veig unes carpes muntades. "Coi, que raro" li dic. Pel meu cap ja passa la idea de que el rally d'escalada sigui demà: putada amb majúscules. Ens acostem a mirar la paret, que la veritat sigui dita, quan és el primer cop que hi vas, des de sota, impressiona. I molt. Tot mirant per on va la via, un parell de nanos confirmen la meva sospita: demà 35 cordades inundaran la paret. I nosaltres allà mig, sense saber-ho (massa feina i poc temps lliure fan que no haguem caigut en aquest petit detallet).
Canvi d'estratègia. Sortirem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, i quan donin la sortida, a veure si podem estar uns llargs sobre el terra. O sigui que a menjar alguna cosa i a dormir.
A les 6 am sona el despertador, mengem alguna cosa i cap a peu de via, que ja ha passat davant nostre una cordada de 3. En un no res, i amb l'esmorzar encara a la gola, som a peu de via. Mentre ens equipem, arriba la segona cordada que farà la mateixa via, també esperonats per la marabunta que vindrà en una horeta... però com que ja estem equipats, tirem nosaltres. Portem una hora d'avantatja als màquines del rally.
Comença en Pep el primer llarg, facilet, seguint les xapes marcades amb l'aniversari de la Cade, reunió sobre el dau. El segon llarg és per mi, però la veritat és que ara ni el recordo, només em passava pel cap escalar el més ràpid possible, doncs ja es veia la munió d'escaladors sota la pancarta de sortida. Em salto la R per inentar enllaçar el següent llarg que és de tràmit i curtet, però la corda frega tant que quasi no puc avançar i acabo fent servir una reunió de la Cha-cha-cha.
En Pep arriba i tira fins a la R correcte, i li dic que tiri amunt i enllaci, que té corda de sobres. Quan comença el llarg, s'obre la veda i comencen a corre tots els del rally. Fan mitja gràcia, però pensar que en un no res seran a prop o a sobre nostre, em fa patir.
El següent llarg és un dels bons (V+), tot per mi. Comença en tendència a l'esquerra per una zona més fàcil fins a una placa més vertical i llimadeta, però ben assegurada. A la reunió de sota, ja hi ha 5 escaladors.. haurem d'anar un pèl més ràpid si podem...
El Pep encara el cinquè llarg que comença per un diedre vertical i amb ambient els primers metres però després la dificultat decau. Els dos llargs següents són de tràmit, fins a arribar al llarg on hi ha els passos d'artificial, que encara en Pep, preveient que el següent llarg és de V+. Primers passos fàcils fins a arribar al sostre, on treu els estreps. Reunió còmode. Mentre espero a fer el llarg, arriba a la R en PGB que està apuntat al rally fent cordada amb en Mimo, xerrem una estona i ja li dic que a la feixa els deixem passar i els hi deixo els estreps a l'artifo perquè vagin més ràpid.. Penso que el més difícil és fer la sortida en lliure de l'ultima baga ronyosa, però no dóna més problemes
Següent llarg amb una sortida potent, potent. Faig un A0 en tota regla i tiro amunt fins a la feixa. Quan arriba en Pep, fem una setantena de metres fins a una reunió amb parabolts on sóc incapaç de llegir CADE. Aqui ens perdem una mica buscant per on pujar, pensant que aquesta no és la R correcte i fem temps a que arribin en PGB i en Mimo tot menjant una mica i els deixem passar. Així de pas, ens marcaran la via. Deixem passar també una cordada de noies que fan la Reina-Puig i de seguida pugem amunt per un llarg molt fàcil fins a la concorreguda reunió.
Ara toca flanquejar a l'esquerra, primer en Pep i després jo, un llarg cadascú fins a una sabina on faig reunió. Tot i ser llargs fàcils, tenen molt d'ambient i força canto. 15 metres més fàcils fins a una alzina des d'on em vaig mirant "el mur". Deixem passar una altra cordada de rallyistes, ara ja sabem que sortirem per dalt i en bon horari i ens relaxem.
"El mur" és per mi el llarg clau de la via, el més exigent i amb més ambient. V+ mantingut i amb les assegurances que no es veuen fins que les tens al nas. Acabo penjant-me d'una cinta per descansar i poder acabar el llarg, que acaba en una reunió mooolt incòmode en una mena de cova, de manera que la salto i empalmo el següent llarg, fent reunió en una alzina, doncs no hi ha parabolts.
Penúltim llarg per en Pep, que cansat com està, en enfilar diedre amunt, passa alguna que altra dificultat en una placa malparida perquè els metres i la calor que ara fa, ja passen factura.
Ultim llarg per mi, sense massa problemes i amb ultims passos verticals. Arribo super-content a dalt, satisfet d'haver fet aquesta via, en el retorn a la vertical. Hem trigat 7 horetes però en podriem haver trigat menys si no haguéssim coincidit amb el rally (o no... ja que ens ha esperonat de valent).
Descens evident seguint fites, amb un parell de passos equipats amb cadenes i fins a la instal.lació de ràpel, que si anem amb doble corda de 60 arribes fins a terra perfectament.
En resum: bona via, de grau obligat, amb ambient i menys llimada del què m'esperava, tot i que cal dir que ho està. Millor roca per sobre de la feixa, però tampoc hi he notat un canvi espectacular.
El Pep encara el cinquè llarg que comença per un diedre vertical i amb ambient els primers metres però després la dificultat decau. Els dos llargs següents són de tràmit, fins a arribar al llarg on hi ha els passos d'artificial, que encara en Pep, preveient que el següent llarg és de V+. Primers passos fàcils fins a arribar al sostre, on treu els estreps. Reunió còmode. Mentre espero a fer el llarg, arriba a la R en PGB que està apuntat al rally fent cordada amb en Mimo, xerrem una estona i ja li dic que a la feixa els deixem passar i els hi deixo els estreps a l'artifo perquè vagin més ràpid.. Penso que el més difícil és fer la sortida en lliure de l'ultima baga ronyosa, però no dóna més problemes
Següent llarg amb una sortida potent, potent. Faig un A0 en tota regla i tiro amunt fins a la feixa. Quan arriba en Pep, fem una setantena de metres fins a una reunió amb parabolts on sóc incapaç de llegir CADE. Aqui ens perdem una mica buscant per on pujar, pensant que aquesta no és la R correcte i fem temps a que arribin en PGB i en Mimo tot menjant una mica i els deixem passar. Així de pas, ens marcaran la via. Deixem passar també una cordada de noies que fan la Reina-Puig i de seguida pugem amunt per un llarg molt fàcil fins a la concorreguda reunió.
Ara toca flanquejar a l'esquerra, primer en Pep i després jo, un llarg cadascú fins a una sabina on faig reunió. Tot i ser llargs fàcils, tenen molt d'ambient i força canto. 15 metres més fàcils fins a una alzina des d'on em vaig mirant "el mur". Deixem passar una altra cordada de rallyistes, ara ja sabem que sortirem per dalt i en bon horari i ens relaxem.
"El mur" és per mi el llarg clau de la via, el més exigent i amb més ambient. V+ mantingut i amb les assegurances que no es veuen fins que les tens al nas. Acabo penjant-me d'una cinta per descansar i poder acabar el llarg, que acaba en una reunió mooolt incòmode en una mena de cova, de manera que la salto i empalmo el següent llarg, fent reunió en una alzina, doncs no hi ha parabolts.
Penúltim llarg per en Pep, que cansat com està, en enfilar diedre amunt, passa alguna que altra dificultat en una placa malparida perquè els metres i la calor que ara fa, ja passen factura.
Ultim llarg per mi, sense massa problemes i amb ultims passos verticals. Arribo super-content a dalt, satisfet d'haver fet aquesta via, en el retorn a la vertical. Hem trigat 7 horetes però en podriem haver trigat menys si no haguéssim coincidit amb el rally (o no... ja que ens ha esperonat de valent).
Descens evident seguint fites, amb un parell de passos equipats amb cadenes i fins a la instal.lació de ràpel, que si anem amb doble corda de 60 arribes fins a terra perfectament.
En resum: bona via, de grau obligat, amb ambient i menys llimada del què m'esperava, tot i que cal dir que ho està. Millor roca per sobre de la feixa, però tampoc hi he notat un canvi espectacular.
