15 de juny de 2012
Avui
hem fet una matinal d’aquelles que tenia pendent de fa molt de temps i
que al final hem decidit provar. De fet, el meu company de corda d’avui
ja l’havia fet fa alguns dies, amb lo qual, molt agraït de que hagi
volgut acompanyar-me i repetir via. Gràcies Salvador!
Anar
a Sadernes entre setmana és un luxe. No té ni punt de comparació amb lo
que seria un cap de setmana. Hem aparcat força amunt i de seguida
agafem trastos i comencem a pujar. Només hem trobat un parell
d’escaladors. L’aproximació l’hem fet seguint un caminet que indica cap
al Bassegoda i va pujant en direcció a Guitarriu. Fàcil fins al pas del
porc, on la cosa s’enfila i el passamà de la part inferior està
desmuntat, però es puja sense massa complicacions. Després de pujar una
estona més, arribem just a peu de paret. RV marcat a la pedra.
Primer llarg per mi, típic Vde Sadernes. Sense problemes,
però se m’ha fet curt i fins i tot em passa pel cap empalmar amb el
següent llarg, però el fregament m’ho farà passar malament i decideixo
muntar reunió.
Segon llarg per en Salvador, en la mateixa tònica però una mica més vertical potser. Reunió còmode.
El tercer llarg, no sé com es deu començar, ja que només
es veu bolt per sobre d’un ressalt on estem a la R i està lluny, lluny.
Dóna la sensació que es podria fer per una mena de diedre a l’esquerra
de la reunió, però al final tiro pel dret fins a enllaçar amb la placa
de la dreta fins al bolt salvador. No hi val a caure: un grapat de
metres sense xapar res directes a la reunió. En aquest llarg les
assegurances allunyen més però també es fa bé. Reunió abans d’una petita
feixa. Com que el següent llarg comença mès a l’esquerra, l’ideal és
continuar feixa amunt fins a peu de paret i fer R en algun arbre. Aquest
cop però he esperat al company i hem pujar a l’ensamble per la feixa
fins a un arbre on hi ha una cinta verda, on muntem reunió.
El
quart llarg me’l cedeix el company. Diu que aquí allunyen força. Cert.
Per mi el millor llarg de la via, amb la millor roca i les típiques
fissures de Sadernes. Pas raro per xapar una mena de pitó brillant (ull
que no hi entren tots els mosquetons!!) i després amunt per la dreta amb
bona presa. Continu i vertical. Molt bo!! Reunió idem que l’anterior,
abans de la feixa amb arbres, i com que la via continua uns metres a
l’esquerra, tiro amunt. Crec que és on ho he passat pitjor, amb els peus
de gat sobre la terra i les herbes...
Últim
llarg per en Salvador. Li costa un parell de reposos però arriba a la
il.lògica reunió, penjada i incòmode. Creiem que es podria haver fer uns
metres més amunt, a la feixa... La veritat és que aquest llarg està
equipat com a via esportiva, però amb xapatges estranys, sobretot un
d’esquerra superat un bloc penjant. Raro, raro... Jo de segon, ja he
patit lo meu i també he hagut de reposar. El marquen com a 6a, però a mi m’ha semblat més: finet els primers i darrers metres i físic a la part central.
Descens
en 3 ràpels per la mateixa via (hem tingut sort i la corda no s’ha
enganxat en cap dels molts arbres ), i un quart ràpel al pas del porc
per evitar el passamans.
En
general la via és xula, en un entorn brutal. Hi toca ombra fins a les
13h. Només cal dur cintes i alguna cinta per algun arbre.
