Via Biodesagradable 255m V. Coma de l'Orri

28/9/16

Segon intent a aquesta via, d'orientació nord, i que avui he vist clarament que és una via d'estiu: no li toca el sol en tot el dia, i això fa que si plou li costi d'assecar. El primer cop que ens hi vam atansar l'any passat, havia plogut el dia abans i la paret queda molla, molla. Sobretot el primer llarg. Aquest cop, sembla que també ha plogut però esta menys molla i podrem tirar amunt.

Podeu trobar la ressenya a la web de l'aperturista aqui.

La via té 6 llargs, amb 3 llargs centrals, segon, tercer i quart, rostolls i tombats, però els 2 darrers son prou entretinguts, i la zona i la solitut s'agraeixen.

Amb en Pep V, decidim els llargs, Imparells per mi i parells per ell. Començo jo doncs. Inici vertical i de seguida cap a l'esquerra per terreny més ajagut seguint els parabolts fins a una mena de diedret que és el pas clau. Avui està una mica moll i no dóna gaire confiança però està ben assegurat. 6 bolts

Segon llarg per en Pep força tombat. Va seguint els parabolts però no troba la R, i amb quasi 60 metres de corda fets, munta reunió a la dreta en un pi solitari.

 Pujo i ressegueixo la línia buscant la reunió però tampoc la trobo, Baixo una mica i tampoc la trobo... aixi que amunt seguint la linia de bolts, fins a fer reunió en un arbre a l'esquerra (R muntada)

Quart llarg per en Pep, curtet i fàcil per buscar la base de la piràmide final. Reunió equipada.

Cinquè llarg per mi, començant cap a l'esquerra i seguint els bolts. Divertit i amb canto, tot molt fissurat. Els puristes dirien que aqui no calien els bolts. Segurament, ja que es pot equipar bé, però jo no faig fàstics als bolts i arribo a la R equipada amb 2 anelles.

Sisè i ultim llarg també per mi. Comença una mica a la dreta seguint un diedre i anant a buscar un pi. Passat aquest, placa a la dreta on hi ha l'ultim bolt visible. Aqui tot diu que has de tirar amunt però falla la tònica de la via, doncs el pas dificil no té res. Poso un friend mitjà i tiro amunt. Passat el pas, vols posar un altre friend en una fissura del mateix tamany que l'anterior, i que ja no tinc. Una estona rumiant i al final encastant un friend més petit dins del fons de la fissura. A partir d'aqui, seguir l'esperonet on encara trobem bolts fins a la R equipada amb 2 anelles.

Lo més fotut de la via és baixar. Molta vegetació, pedres que cauen i poca pendent. Cal anar mooolt al tanto si tenim gent per sota. De fet, no recomano pas pujar si tenim una cordada per sobre. Les zones intermitges tenen molta roca desfeta i només amb el moviment de les cordes, alguna cau avall, així que al tanto.

Com que no hem trobat la R2, la muntem en un arbre a l'esquerra.

As de Martes 100 m 6a+, Rocamaura. L'Estartit

25 de maig de 2016

El cap de setmana comencem la temporada de roca amb una visita al Coll Roig, a Montgrony. Jo faig cordada amb C&O i tirem cap a la Ullets Esmeralda. Primer llarg enganxat a la Tall d'oca, o això llegim a la ressenya. Però després caldria fer un canvi de reunió baixant uns metres a l'esquerra. Com que no ho veig clar, tiro amunt per la tall d'oca i a la tercera xapa, veient la llisor, tiro cap a la placa de l'esquerra fins a la via que feiem, amb el conseqüent fregament... a més em quedo sense cintes i munto reunió força incòmode a l'inici del flanqueig. 2 quimics per flanquejar i reunió comodíssima.
El tercer llarg, el millor, amb canalera d'adherència i quimics no propers, però per disfrutar fins a la part més fàcil i reunió també comode.
Un quart llarg molt fàcil els porta a la darrera reunió de l'Alicorn, d'on baixem en 2 ràpels.
Llàstima de tenir els peus cuits i no poder escalar més. La calorada tampoc ha ajudat, però prenem nota del lloc

Dimecres amb ganes de més, quedem amb en Salvador per anar a Rocamara. As de Martes es la unica que ens falta per provar (la Patafísica la vam provar i vam baixar...)

Ressenya cortesia dels Bloc empotrat

La via comença a l'esquerra del Maño, es veu el primer bolt al pany de paret a la dreta de la Caralps-Royo que ja vam fer. El primer llarg és guapo, amb una part dura quan flanqueja a l'esquerra, per una zona fisurada sota un sostre, on friends entren bé. Costa sortir d'aqui per enllaçar a la placa, però en Salvador s'ho treballa arrosegant-se com un cuc. Un cop obres peus cap a la placa tot millora, però no regalen res fins a la R i s'hi arriba amb els braços cuits.

Segon llarg rostoll dels bons. Ple de vegetació i enllaçant blocs. Engarrinxat arrives a la R de 2 bolts, veient la R del Maño a la dreta, i el pas de 6b caracteristic just a dalt.

Tercer llarg, també vegetal però més mantingut i millor que el segon. Tot a equipar amb friends i ponts de roca.

Rapels per la Poseidon com sempre, amb un ventet que et retorna les cordes....

Lo fotut, és que ara només ens queda la Patafísica, i aquesta a mi em ve gran, gran..

Gabarrou-Albinoni 500 m III/4+ Mont Blanc de Tacul

18 de març de 2016

Cutre Ice trip 2016, aquest any passa a ser cutre alpinist trip 2016. 

Ha estat un inici d'any complicat, sense massa possibilitats de posar-me minimament en forma i amb poques condicions de gel per aqui aprop. Canvi de plans i projecte de vies atrevit a Chamonix, on vaig anar-hi fa 20 anys.

S'apunten Salvador i Pep C. Cap a Cham doncs! Meteo incerta quan arribem, de fet fot un vent i un fred de collons. Només podem fer una esquiadeta a dalt de tot de la vall, prop de Suissa, a l'abric d'una estació d'esquí, fins que el vent quasi ens tira per terra.

Al matí encara fa vent, però estem decidits a pujar cap a dalt veient el cel ben blau. Arribem massa tard al telefèric i més pensant que tots els putus esquiadors (amb perdó) de Chamonix volen fer l'esquiadeta per la Vallée Blanche, així que toca esperar una hora més a que pugi el nostre telefèric. Quan ens toca, l'adrenalina ja fa aparició. Flipem mirant les vies de la cara nord de l'agulla de Midi, mentre busquem la Fil à Plomb. Simplement flipem. Eufòrics anem tunel avall, ens posem grampons i baixem darrera la munió d'esquiadors per l'aresta, ara equipada, fins a un replà on ens calcem esquis i tirem cap a les Cosmiques per deixar material.

Avui anem tard però estirarem els braços a la Cheré, malgrat la del refu diu que està més dificil del normal. 2 cordades a la via quan arribem. Ens equipem i tiro amunt. Passo la rimaia i faig 2 llargs empalmant. Primer facilet i segon difruton, però no porto material de roca i no arribo a la reunió així que improvitzo. Mirem el que queda, una mica de roca fins a arribar al gel, aquest any escàs i més fosc. Anem tard i ja estem liats. Decidim tirar avall.

Al refu no es pot cuinar, i l'aigua va a preu d'or, així que a passar fred i fondre neu per poder sopar.

Nit moguda per en Salvador i pitjor despertar. Esperem a veure si es recupera. A les 7 sembla que s'aguanta més dret i vol venir ni que sigui a peu de via.

Arribem a peu de via i encara flipem. Molta penya a la Modica i una cordada a la nostra. Pugem en Pep i jo. Tiro tant rapid com els pulmons i cames em permeten, fins al primer ressalt que fa en Pep. Torno a agafar el relleu i fins a peu de les dificultats. Primer llarg per en Pep.

Jo arribo amb les mans congelades. 5 minuts de fregues i bufecs, canvi de guants i tiro amunt. La via va per l'esquerra però no té prou gel pel protegir i tiro per un mur a la dreta. Llarg i dret. Molt llarg. 65 o 70  metres ben bons, cal que en Pep surti de la R perquè jo pugui arribar a la següent. La cordada que ens precedeix baixa.

Ja son les 12.30, si volem arribar a agafar el tren de Montevers, caldria baixar. I ho fem. La via no té prou gel per protegir i quasi ni avançar. Ajudem a baixar amb les nostres cordes 2 nois que van amb un guia que ha tingut la brillant idea d'agafar cordes de 50 metres, aixi que no arriben a cap reunió i porten 1 hora improvitzant. Això ens retrassa una mica.

Un cop a baix, esquis i a fer una de les esquiades mes impressionants que he fet. Brutal pel lloc i el paisatge. Llàstima d'estar rebentat i portar un tros de motxilla que fa que els quadriceps bullin i els genolls em matin. Sprint inhumà quan et diuen des de dalt que és l'ultima cabina que puja al tren de Montevers, que agafem pels putus pels.

M'ha quedat clar que aqui els esquis són imprescindibles. T'asseguren una aproximació còmode i un descens brutal, que ja que pagues el telefèric, val la pena aprofitar la baixada. Si el proxim dia aconseguim pujar menys pes, segur que tot anirà millor. Tornarem!