1 de novembre de 2013
Matinal amb els Peps per tornar a Montserrat per anar agafant rodatge, aixi que hem triat una via còmode i al solet.
Matinal amb els Peps per tornar a Montserrat per anar agafant rodatge, aixi que hem triat una via còmode i al solet.
Hem fet servir la ressenya dels escalatroncs
Un cop trobat el peu de via, ens equipem i repartim els llargs. Portem un arsenal de ferralla, segur que en sobra, però en Pep és del parer que millor que sobri que no pas que falti...
El primer llarg, que en teoria és el més dificil, me'l cedeixen a mi. Cal dir que està molt ben assegurat, i sorprenentment, tenint en comte que la roca montserratina i jo no som íntims, el trobo prou fàcil. Per suposat, el fet que les assegurances estiguin relativament a prop segur que hi ha tingut a veure.
El segon llarg, per en Pep V, va cap a la dreta a l'inici i després per una mena de diedre amb un arbre per sortir a una placa on cal anar seguint els bolts, ja una mica més separats.
Cinquè llarg, en tònica montserratina: tirada fàcil=poques assegurances. Desvia a la dreta per enllaçar amb la via Sol-solet, acabant en una zona plana i plena de pedres. Faig reunió en una savina.
Sisè llarg, ja a l'aresta brucs per en Pep, que coloca alguna peça en els molts forats que hi ha. Seguinr la ressenya, passem d'unes savines i munta reunió en 2 ponts de pedra, de manera que queda més còmode.
Setè i ultim llarg molt fàcil, està net i crec que no poso cap assegurança. Final de via sense reunió, així que asseguro com puc.
Per baixar, cal grimpar una agulleta i anar a buscar un curt ràpel que està en un arbre, equipat amb cadenes i d'aquí anar a buscar la canal del joc de l'oca. No és una mala opció però es fa llarga de collons, i al final acabes fart de desgrimpar i muntar ràpels. És però una opció divertida i relliscosa, això si.
