Amb el brother toca fer una via estival, i fugint de la calor, decidim anar a fer el gran diedre a la pica del Barbet. Portem la ressenya dels escalatroncs, i el croquis de la guia del T.Dulac, que li dona una mica més de grau, però sobre el paper la via és assequible. Entrarem per la Mauber i sortirem pel Pilier du Chouca, cosa que li dóna més continuitat.
El pitor de tot ha estat per mi la p... pista d'accés als Cortalets. Hi vam pujar l'any passat i no la recordava en tant mal estat. De fet, pujar es pot pujar, però es fa interminable (21 km), especialment els ultims, on les pedres han aflorat i fas patir el cotxe. Sort que la furgo és alta i no toques enlloc però la pista és un patir: penso que no hi torno a pujar fins que tingui un 4x4.
Pugem la tarda abans, sopem tranquils i dormim abans del refu per sortir l'endemà i arribar relativament d'hora a peu de via.
Nosaltres pugem recte amunt des del refu, amb la vista al circ, buscan el camí més fàcil, però camp i blocs a través. De segur que hi ha camí, però el terreny és fàcil i es troba bé.
Cal localitzar la via des de la perspectiva de la distància abans d'atansar-se a la paret. Localitzar la repisa herbosa on comença el diedre serà clau.
Petita congesta de neu sense massa inclinació que superem sense cap problema (en aquesta època no calen grampons).
A partir d'aquí, en Pep ho té clar. Llargs mes dificils per mi, així que em toca començar per fer el primer, tercer i cinquè. Entrarem per la Mauber, així que cal localitzar un diedre poc marcat just a la dreta de la zona herbosa on comença el diedre.
M'equipo i començo el primer llarg (V), en el que jo no he trobat cap dels pitons que marcava la ressenya i per tant cal equipar tot. Deu ser d'aquells que t'enganxa en fred, però es bonic d'escalar i equipar, tot i que et posar les piles. Comença per unes llastres, resseguint un diedre poc evident fins a abastar la zona herbosa, al final de la qual es veu la reunió amb 2 long-life.
Segon llarg (IV+) per en Pep. És un diedre força obert i no massa vertical que es deixa fer molt bé. Força equipat amb pitons.
El tercer llarg (V+/6a segons la ressenya) és el més xulo i el més dur. Està pràcticament tot equipat amb pitons. El pas més dur està just sortir de la reunió, on cal apretar una mica amb mals peus per sortir cap al diedre. A partir d'aquí es va fent, vigilant amb alguna presa de mans de la part de dalt ja que n'hi ha alguna que baixarà, sobretot a la part de dalt. Seguim la linia de pitons, que ens durà a la segona meitat de llarg uns passos a la dreta per tornar al diedre i buscar una còmoda reunió de long-lifes
El quart llarg (IV) comença una mica indefinit, per unes plaques, recte amunt seguint un parell de pitons i en direcció a la cova. Just sota d'una mena d'esperó, cal girar a l'esquerra a buscar una zona herbosa i una reunió feta amb spits fets amb claus. En el moment de trencar a l'esquerra deixem la via original i anirem a buscar les plaques del pilier de Chouca. En la foto (dolenta, dolenta...) es veu com comença el llarg i el flanqueig a l'esquerra que cal fer.
Cinquè llarg (IV+) és bo i aeri a la seva segona meitat, ja que va a buscar el pilar. Comença per unes plaques, sota una fissura, amb tendència a l'esquerra i on anirem trobant pitons que ens marquen el camí, tot i que completarem amb algun friend i fisurer. Força espectacular. Reunió amb un clau i un espit fer amb un altre clau, i amb unes vistes brutals.
El darrer llarg (IV) comença recte amunt cap a unes llastres on podrem posar friends i de seguida anar buscant el terreny més fàcil per sortir de la paret i muntar reunió.
Descens per un camí perfectament marcat que va en direcció Est fins al refugi
L'escalada és molt bona i molt alpina, i deixa un bon regust de boca. Curiós estar-te barallant amb la paret mentre et miren tots els que han pujat per la còmoda normal al Canigó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada