Les formes du chaos. Ceillac 2014

13 de febrer de 2014

Aquest semblava que havia de ser un bon any pel gel. Semblava...

En previsió a la sortida anual d’Ice-climbing, ja feia dies que anavem seguint les condicions de pirineu i Alps però aquest any, el fred no sé pas on ha anat, i una tardor inusual, ha vingut seguida d’un hivern més ric en neu que en gel. Diuen que serà un bon any de canals... a veure.

Seguint, seguint condicions, Pirineu descartat, i mira que ne tenia ganes. Alps: poca cosa pel nostre grau, així que malgrat em pesi, sempre ens quedarà Ceillac. Sembla que quasi tot pot estar en condicions, tot i que diuen que hi ha molta neu.

Aquest any som 4: Salvador, Pep C, Pep V i jo. Després de dinar, cap a Ceillac, on arribem cap a les 11 de la nit i tot molt nevat. Sort de les rodes noves de contacte, o no pugem. El planning és que els valents dormen a fora, i els cobards dins la furgo. Jo, covard de mi, prefereixo la furgo amb la calefacció a dormir a fora en mig de la neu.  Problemes de logística fan que al final siguem 3, fent un tetris amb tot el material per poder-hi quebre, però hi dormim molt bé i calentets. A fora, en Salvador, el més mascle i tossut de tots, diu que ha passat mala nit degut al fred. Reunió dins la furgo, ara en tetris de 4, esmorzar i cap a l’objectiu del dia: les formes du Chaos.

Aquesta cascada serà el tercer cop que la faig però des de sota és el cop que la veig més caòtica: mini seracs al primer llarg amenaçant caure, i tercer llarg amb formes molt extranyes. Jo vaig decidit i no m’ho rumio. Farem cordada familiar i ja li dic al brother de fer el primer llarg per la dreta sense corda per guanyar temps. Com era d’esperar, no em fa ni punyetero cas i per sort, tirem de corda. Els altres dos, miren i remiren la cascada, sense veure-ho gens clar. Ells per la dreta ho veuen lleig, jo és per on veig millor gel. Ara retiren, ara tornen, ara retiren... al final li foten per l’esquerra.

En Pep V fa el primer mig llarg, fins a la R que li he dit, deixant-me a mi el tros a priori més complicat del primer llarg, ja que cal passar entre un bloc aparentment no molt estable i tirar recte amunt. Així ho faig, i sense problemes arrivo a la R. Al costat em trobo en Pep C que renega com ja és habitual en ell, i degut a la finura del gel, posa 2 cargols i decideix baixar fins a la R anterior.

Comença a nevar fort, pugem fins a la cova de l’esquerra tot mirant el caòtic tercer llarg buscant-li el punt feble. Pel centre, en diedre gelat, però cal passar una zona amb un senyor forat per anar-hi... Esperem als altres dos companys i mentre arriben uns italians.

Jo ja no espero més i surto, atacant per l’esquerr.  Un tram dret,  un parell de cargols, i un xusco de 5 kg que tiro avall però de seguida estic a la part fàcil i encaro cap a la cova de la dreta per encarar el que normalment és el llarg clau de la via. Crido pel walkie i en Pep em diu que els companys retiren, que no ho veuen clar.

Arriva en Pep a la R,lleugerament marejat. Menjar, beure i espero que es refaci. Arriba més gent. Cal  tirar amunt. Veig la part més fàcil pel centre, tot i que té una part central d’uns 4-5 metres amb gel molt prim. Picaré suau. M’hi encaro i al primer cop de piolet, l’estructura es queixa amb un so apagat. Mala idea, tiro enrere i cap al cantó de la cova, molt més dret però amb més gruix. Cal dir que em fa suar. Un llarg de 60 metres!, acabo tots els cargols, pensant que això és Ceillac i que on intueixo que hi ha la reunió, segur que hi ha bolts, així que no em guardo res per fer un abalakov si cal. Sort que encerto. Reunió!!

El Pep puja i ja ens queden només els llargs fàcils. Sembla que no neva tant i tira ell de primer per un ressaltet i després campa de neu. El segueixo i prenc la iniciativa fins al llarg del tunel. Aquí, torno a tirar de primer. Cal fer un saltet per arribar al gel ja que passa molta aigua per la base, però un cop al glaç, llarg molt estètic i fàcil. Potser l’any que l’he trobat més maco. Reunió a la dreta de l’ultim mur.

Arriba en Pep, cansat i decideix declinar, per tant faig l’ultim llarg, amb un sol cargol, però disfrutant de la verticalitat del tram i del bon glaç. Reunió als arbres i final de la via. 

Torna a apretar la nevada. Recollir cordes i anem a buscar el camí de baixada, com sempre marcat però sota  un bon tou de neu pols. Arribem a la furgo sota una intensa nevada, però super satisfets. Cap a Ceillac a l’apartament (previa embarrancada de la furgo en un tou de neu i haver-la de treure a cops de pala...)