Sante Agathe. Ceillac 2014

15 febrer 2014

Dissabte no hi ha ganes d’obrir trinxera a la neu. Massa neu. La Easy Rider perillosa pels allaus, la Vermicelle perillosa pels allaus.. canvi de sector. Amb la nova guia d’aquest 2013 a les mans, busquem una zona on el risc d’allaus sigui minim, així que cap a Santa Agathe. 15 minuts d’aproximacio tornant a obrir traça per arribar a una cascadeta ben maca, amb una zona fàcil a la dreta i una zona més dreta a l’esquerra. Només un problema: massa calor. Li toca el sol directe i regalima. Purgues de neu constants.

En Salvador i en Pep faran la primera pujada. Jo, força desmotivat, mirant-m’ho sense forro, només amb la tèrmica (quina calor!!). Un parell d’intents i ja són a dalt. Reunió i a fer topes ropes. Pujo per la part més dreta, collons, com tira enrere...  Anem fent topes-ropes pel gel fins que munto una reunió més a la dreta per poder tirar pel mixte.

Cascada fàcil i molt xula. El què pagariem per tenir-la  a prop de casa... però aquí als Alps, és una via que et deixa amb ganes de més. L’entorn molt maco, tot ben nevat. Llàstima de la competició d’esquí de fons que estan fent a les pistes de sota, que entre la música i els crits trenquen una mica la màgia.

A la baixada, trobada amb la Gendarmerie, que amablement ens demanen documentació, ens amenacen de fotre’ns el gos a buscar “nosequè” a dins i acaben confiscant les espècies d’amanir que algú porta després d’avisar-lo amb penes de presó. Com són....

A migdia som a Ceillac. Mengem una mica i decidim sortir amb les foques. Massa calor i el risc d’allaus fa patir, avui anirem per pistes. Pujada esquivant esquiadors (pocs) fins que tanquen els remuntadors i seguim, ara ja amb tota l’estació per nosaltres fins al final del remuntador més alt, sota uns pics brutals, ben nevats. Comença a baixar la llum i apreta el fred i el vent. Baixem per l’altra vall, tot gaudint de la solitut. Tornem a Ceillac amb les ultimes llums, suficient però per veure el mal que ha fet avui la calor: poblet idíl.lic fa dos dies, tot ple de neu pols, ara és un poble enfangat i amb els carrers plens d’aigua. A veure què podrem fer demà.... Lo pitjor de tot, hem passar dant de les Formes i ha desaparegut sota l’aigua mitja via, just per on fa 2 dies, clavavem els piolets amb finura.

La nit poc freda ha fet que la pluja fagi acte de presència. A les 6 del matí trec el cap per la finestra i plou! Me’n torno a dormir. A les 7 neva... i fort. Avui serà impossible fer res. En Salvador i en Pep es quedaran sense fer les Formes du Caos, i nosaltres sense fer la Easy ni la Y dreta perquè en Pep V practiqués... Recollim trastos i cap a casa xino-xano.

Sempre ens quedarà Ceillac....