14 de febrer de 2014
Divendres toca
treure’m una espineta clavada des del primer cop que vaig venir a Ceillac:
sombres d’heros, un preciós tub d’uns 15 metres dret de veritat. El primer cop
que la vaig provar amb en Gerard, les formes capritxoses que tenia no em
donaven confiança en posar cargols i a mitja via vaig baixar. Avui toca la
redempció.
Primers a peu de
via! Primer mini llarg a pèl i de seguida despleguem material. Tothom calla com
un puta, però en el fons me’n alegro: vull obrir jo! M’encordo i tiro amunt pel
cono de neu fins a peu del tub vertical i miro amunt. Collons, és dret de debò
això. Està picada. Alguns li baixarien el grau, però és lo més vertical que he
fet (Hiroshima m’ho va semblar menys...) i em fa respecte. Adrenalinic total,
començo a pujar. Primer cargol.. bé...
segon cargol... bé... avantbraços comencen a coure....
tercer cargol... malament... abantbraços bullint... així que poso el cargol i descanso. Poso un altre cargol per si de cas. Reposo, bufo, respiro, em calmo... amunt! Següent cargol..més del mateix, cuit com estic, toca reposar, bufar, respirar, calmar-se i seguir amunt, ja sense parar fins a la R.
Malgrat no la pujo de cop tot i estar picadeta, estic eufòric per dins. Moooolt guapa. Mha deixat fisicament trinxat, molt més que psicològicament, i ara veig que fa anys hauria d’haver tirat amunt, estava molt més fort fent esportiva i hagués acusat menys l’esforç que aquest any en què la falta de rodatge i les lesions m’han deixat amb poca resistència. Però no ens enganyem: estic eufòric.
tercer cargol... malament... abantbraços bullint... així que poso el cargol i descanso. Poso un altre cargol per si de cas. Reposo, bufo, respiro, em calmo... amunt! Següent cargol..més del mateix, cuit com estic, toca reposar, bufar, respirar, calmar-se i seguir amunt, ja sense parar fins a la R.
Malgrat no la pujo de cop tot i estar picadeta, estic eufòric per dins. Moooolt guapa. Mha deixat fisicament trinxat, molt més que psicològicament, i ara veig que fa anys hauria d’haver tirat amunt, estava molt més fort fent esportiva i hagués acusat menys l’esforç que aquest any en què la falta de rodatge i les lesions m’han deixat amb poca resistència. Però no ens enganyem: estic eufòric.
No en tenim prou
un cop hem fet 2 vegades cadascú la via i en baixar tirem cap a les Y. Avui
farem l’esquerra. Cal obrir traça degut a la nevada d’ahir. Agònic...
Resaltillos fàcils que alternem amb el brother i finalment, veig un ressaltet
més vertical. No recordo que es fes per aquí, però hi tiro decidit. Boníssim
llarg, dret, dret per ser un 3+. L’he gaudit de valent! Puja en Pep i cap a
buscar el camí entre els arbres i obrint trinxera per la neu acumulada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada