Fissura Caralps-Royo 6a. Roca Maura

30 d'abril de 2014

Primer dimecres lliure després de molts de dies. Llàstima que ja la neu  ja no la tinc tant a prop com fa setmanes, quan no disposava de la matinal setmanal i per tant toca fer canvi de xip i apuntar ja cap a la roca. Com que la falta de rodatge fa que no poguem ser massa exigents, de seguida wasap cal al master S amb la proposta de via llarga a l'Estartit. No ha costat gaire de convèncer, sota la premisa que a les 2 tots dos hem de ser a casa.

Avui ens decantem per la via en teoria més senzilla de les que ens falten en aquest pany de paret: fissura Caralps-Royo, que comença just a l'esquerra de la del Maño seguint una evident canal, i anat-hi just pel centre en els seus primers metres (bolt a la vista), amb la As de Martes, just per sobre.

Primer llarg pel master, primer molt senzill fins anar a buscar una placa fissurada per la dreta amb un parell de bolts però que val la pena completar amb friends grossos si es vol protegir la fissura. Pas tonto per passar a l'esquerra de l'ultim bolt però que fa rumiar ja que cal posar el peu molt a l'esquerra i fent un bon tancament amb la mà dreta a la fissura. Reunió equipada amb 2 bolts. Val a dir que a la via li falten repeticions, ja que quan pujo jo quasi me la foto quan em quedo amb un canto a les mans.

    

Segon llarg per mi, menys continu i més de buscar-se la vida per enllaçar plaques, a destacar la segona, més vertical i que trobo llisa de peus però que puc trampejar per la dreta. Reunió còmode amb 2 bolts, però que després pensem s'hauria d'haver situat una mica més enllà per evitar el fregament excessiu del tercer llarg.

Tercer llarg altre cop pel master, Avui li toca els llargs durets a ell. Aquí cal venir amb el podall: cal passar per darrere d'uns arbres enganxats quasi a la paret per anar a buscar una xemeneia guapa que assegurem amb ponts de roca i després sortir cap a l'esquerra a buscar un bolt lluent. Aquesta, la zona més guapa de la via, a reforçar amb friends abans del bolt. Pas més espcetacular que difícil per sortir del bolt, ja que s'ha d'anar cap a l'esquerra i quedes una mica penjat. D'aquí amb el fregament brutal, tibar a sac per anar en diagonal esquerra fins a la reunió.  

Quart i ultim llarg per mi, navegant pels blocs en direcció a la bretxa final, equipant amb friends. Controlar algun bloc que ha de caure i ja som a dalt.

Com sempre, baixem rapelant per la Poseidon, i com que avui el master s'ho ha currat, ni que sigui per l'estirada de corda amb el fregament del tercer llarg, de camí cap al cotxe el deixo collir quatre espàrrecs perquè es faci una truiteta, que s'ho ha guanyat.

Personalment la via m'ha agradat força, però igual que ens va passar amb la puxnadits, el fregament aquí fa patir de debò. Per la resta, les repeticions faran que es netegi.