Nadia II/4 180m. Les Orres

5 de febrer del 2015

Cutre ice trip 2015!

Aquest any la sortida de gel als Ecrins m'ha deixat un gust agredolç a la boca. Al cantó xungo de la balança: febre el dia abans de marxar, que em deixaran amb les angines mes xungues que recordo i fisicament tocat tos els dies, em descuido les pells de foca i el termo, el primer dia abans d'arribar a peu de via, ja perdem un cargol de gel i el segon dia se'm trenquen les botes, que sort de la cinta americana... Per més inri, tornant amb el vendaval de vent a l'autopista perdem un trosset de furgo... Al cantó positiu, 4 dies per desconectar un mica i escalar en bona companyia, aquest cop amb el brother. I per sort, recuperaré el cargol una setmana més tard gràcies a l'Alfons V, a qui vam coneixer penjats a la segona R de Nadia (mil gràcies!)

Arribem a les Orres ja de nit, sopeta i a dormir. Estem al costat de la via i ens llevem amb calma, molta calma, i per tant ens passen unes quantes cordades. Baixem cap a peu de via i tirem cap a Nadia, ja que a Clara hi ha 2 o 3 cordades. En equipar-nos, ja veig que hem perdut un cargol. Quina merda. El primer llarg el recordava més de tràmit, però aquest cop el trobo força dret. Tot regalima una mica però el gel és bo.

Quan arriba en Pep, em cedeix el segon llarg, que té el passet en mixte. Es pot xapar un pitó abans del pas i després arrosegar-se amb més o menys estil per sortir i poder picar bon gel a dalt. Bufo i m'arrossego com un cuc, però surto i després vaig seguint la goulotte fins a la R. En Pep farà el pas clau amb molt més estil, fent oposició amb l'esquena a la paret. Aquest any hi ha força gel per l'esquerra i es pot evitar la goulotte, com veuré que faran les altres cordades. El tercer llarg el cedeixo a en Pep, que és més facilet: primer un muret amb gel dubtós i després gira a la dreta fins a la reunió a peu de l'ultim llarg. Aquest em toca a mi: 2 ressalts drets que enfilo una mica més motivat. És el millor llarg, pel gel i per la vetticalitat, però val a dir que pel meu gust, la via és maquíssima.

Es baixa en 2 ràpels. Al segon, en Pep desfent un nus de la corda, perd el reverso (quin dia! penso) i malgrat el busquem i busquem, no apareixerà. Desfem el camí, ara de pujada fins a la furgo i a dinar.

Tirem cap a Argentiere la Bessé, cap a la gîte Le Moulin Papillon, on ja haviem estat fa un parell d'anys. Aquest cop la mestressa no ens va contestar al mail de la setmana anterior, i quan arribem, ens diu que ho té tot ple i que just ara ens constestava el mail. Jodeeeeeeer. Ens envia a la gîte les 5 Saisons, a Freissinieres mateix, una mica més cara, però per contra hi estem sols. Ibuprofens, antibiòtic, carmels per la gola i a dormir (personalment faré el que podré...)