Toubkal 4167m

14 d'octubre de 2014

Toubkal exprés... o com fer un cim còmode en dues jornades, passant de zero a quatre mil metres en 48 hores.

Només d'arribar a Marrakesh, wasapejo amb el meu germà per dir-li que tot molt bé i que ja som a baix, tot explicant quatre coses d'aquest cim. "Has pervertit l'alpinisme" em diu per fotre'm. I certament em fot... no és la manera en què m'agrada anar a un cim, però aquest ja vam dir amb la Marta que el fariem en plan senyor i així ha estat (cosa que no li treu mèrit a ella, que no està acostumada als percals muntanyencs!!).  Així que si voleu veure com es passa de 0 a 4000 metres patint la meitat del normal si estas acostumat a dur-ho tot a sobre i dormir en un fred vivac, podeu seguir llegint. Abstenir-se si es vol una lectura d'una conquesta èpica... que això és el Toubkal senyores i senyors, i per la ruta normal!

Dissabte, abans d'acabar de fer la motxilla, toca banyar-se a mar, no fos cas que s'acabi aquest estiu que sembla perenne. Diumenge, vol a Marrakesh des de Girona, on ja ens espera el transport que hem contractat a través de l'alberg d'Imlil per no haver d'estar ja de nit regatejant amb els taxistes i després fer una hora i mitja de cotxe. Així que un cop recuperades les motxilles, sortim i ens espera un senyor baixet i rialler amb un cartellet amb els nostre nom. Parla castellà, així que tot més fàcil. Ens porta a casa seva a picar fruits secs i fer un tè (i nosaltres en guàrdia, com a bons catalans desconfiats, no fos cas que ens volgués cobrar alguna cosa....). Arribem a Imlil a les 10 de la nit, i ja ens espera el sopar calentet acabat de fer. Grata sorpresa!

Dormim a la que deu ser l'habitació més freda de tot el poble, però com que ningú s'ha refiat de les mantes i tothom dorm al seu sac, zero fred. Al contrari. Al matí, esmorzem i ja tirem cap al refugi del Toubkal. I com que hem vingut en plan senyor, lloguem una mula, que per 5 eurets, ens puja la motxilla amb tot el pes i ens permet pujar les 5 hores molt tranquilament i carregant només una mica d'abric per si de cas i menjar.

Sortim d'Imlil seguint una pista però de seguida el noi de la mula agafa una drecera, així que el seguim. De seguida s'arriba al poble d'Aremd, que bordegem fins a la vora del riu, tot sec, que travessarem. D'aquí s'acaba la pista i comença un corriol ben marcat que puja suaument fins al santuari de Chamarouch: una gran pedra blanca envoltada dels tipics comerços marroquins que hem trobat per tot el camí.

    

A partir d'aquí, el cami s'adreça i comencem a guanyar alçada, deixant el riu sota nostre, fins que arribem a prop del refugi, on ens tornem a posar al costat del riu.

Primer el nou refugi dels Mouflons i enganxat al darrere, el refugi del Toubkal, que serà el nostre, ja que a part d'estar gestionat pel CAF, és l'únic que tenia correu electrònic i que m'havia permès reservar amb antel.lació. 5 horetes i 1500 metres de pujada que hem fet amb molta calma i amb molt bon dia.

La mula ja hi és, les motxilles també. Demanem quelcom per menjar però ens diuen que ja és massa tard (deuen ser pels volts de les 3 de la tarda...). Descansem al sol fins que aquest marxa darrera dels cims i la temperatura cau ràpidament, així que cap dins a jugar a la butifarra, que crec que des de la facultat que no hi havia tornat a jugar.

Força gent al refu, però sense agobiar. La nostra habitació de 16 persones, plena. A veure si hi ha sort i ningú ronca!

Sopar hiper complert: sopa, pollastre i pasta a dojo. Jo que havia llegit que la quantitat era escassa....

Ens posem les botes amb el menjar i seguim la partideta de cartes, fins que només quedem nosaltres i els guardes. El plà és no sortir d'hora ja que diuen que hi ha una mica de neu i no la volem trobar dura, doncs a Imlil ens han dit que no calen grampons i no n'hem dut. A qui hem preguntat, també ens diu que no calen, així que seguim el plà. En teoria són 3 hores de pujada, o sigui que no cal matinar.

Per sorpresa nostra, els grups guiats, es comencen a llevar a les 4:30. Cal xerrar i fer la motxilla que agafaràs quan tornis si estàs dins de l'habitació d'un refugi on hi ha gent que encara dorm?

7 am. Ens llevem en silenci i baixem a esmorzar. Tots els espanyols i catalans anem a la mateixa hora: els últims.

A les 8 del matí comencem a pujar, errem una mica el camí al principi, seguint uns paios, però de seguida ens posem al camí correcte, que guanya molta alçada en aquest primer tros. D'aquí, sense pèrdua tot seguint les pintades que deuen fer de fites i sobretot, la filera de gent, que rapidament es va estirant.

Fa vent i fred, No em treuré el goretex fins a tornar al refu. Anem esquivant la poca neu que trobem fins a una zona en què tothom passa per el mateix lloc. Caminet fàcil amb neu endurida pel pas de la gent, però sense grampons, anant una mica al tanto, es passa sense cap problema. De seguida som al coll, on el vent toca de valent. D'aquí ha retirat un pare amb el seu fill d'uns 10 o 12 anys que pujava en xandall i bambes... suposo que sense vent, haurien pujat, però el fred ha fet que el nano no tirés més amunt.

Ultims metres més drets per arribar a una mena de bretxa des d'on es veu el cim al darrere. Cal donar la volta per l'esquerra i per pendents suaus arribar al triangle metàl.lic que marca el cim. Fot un vent i un fred que pela, així que 10 minutets per fer fotos i avall, que s'està tapant i no tinc ganes de baixar en mig dels nuvols.

Perdem alçada rapidament fins que el vent no ens castiga i parem a descansar i menjar. Hem pujat en menys de 3 hores i en trigarem poc més de dues per arribar al refugi, on fem un dinar escàs (aquest cop si) a base d'una truita i amanida marroquina, però que entra de p. mare.  

Motxilles a la mula, i cap a Imlil.

Crec que aquesta és la pitjor part. Baixar els 2400 m fins al poble et deixen trinxat, però només pensar en una dutxa calenta i un bon sopar fan que arriem cap avall. El noi de la mula, ens controla en tot moment, suposo fart d'esperar-nos. Però és que no parla ni francès...

L'endemà de fer cim, cap a Marrakesh

Hem passat de 0 a 4167 m en menys de 48 hores, i miraculosament sense mal d'alçada. Tots quatre ens hem trobat bé, veient que algú del refu si ha patit l'alçada.

Personalment, passaria del bullici de Marrakesh (que la Marta i jo ja coneixem) i em quedaria els 2 dies següents en la tranquilitat de l'atles, però cal seguir el planning perquè en Ricard i en Manel facin una mica el turista, i tirem cap a la ciutat on viu la gent més atabaladora del món... prometo no tornar-hi.

Per si algú vol anar-hi, deixo algunes dades:
- Alberg Lapiney a Imlil. Mitja pensió per 16 euros. Habitació quadruple
- Refugi Toubkal. Pensió complerta: 25 euros
- Transport Aeroport-Imlil: 35 euros (4 persones). Es podria haver aconseguit per 20 però ho vam voler lligar des de casa per no perdre temps a les 8 del vespre pensant que teniem una hora i mitja de cotxe fins a Imlil. Ho van gestionar els mateixos de l'alberg.
- Transport de motxilles fins al refugi: 5 euros per trajecte i motxilla. Amb 2 motxilles pots pujar tot el necessari per 4 persones si dorms al refugi. Ho gestionen els mateixos de l'alberg.