Cambredase en super condicions. Primer intent fallit pel mal temps, després compromisos laborals i familiars... els col.legues hi han anat dissabte i el circ està on fire: linies noves i ple de gent.
Finalment aconsegueixo poder-hi pujar amb en Pep C, objectiu: l'escalfabraguetes (amb aquest nom, em ve al cap la cançó dels Xucu-pà, que m'acompanyarà durant tota l'aproximació). Una goulotte guapa i amb ambient, i que ara, dieun, està en molt bones condicions.
A les 9 del matí som a peu de via, pujant aquest cop des de l'estació d'Eyna. Per sort hi ha traça oberta per tot arreu i l'aproximació es còmode, però igual de pesada i cansada que sempre. Per contrapartida amb el cap de setmana, estem sols al circ.
La via comença a entre el Vermicelle i la dels sostres, potser les més facilment identificables per situar-nos. La identifiquem abans d'arribar a la base, veient que s'hi pot entrar de diverses formes, però optem per la més directe, just des de sota, amb una neu dura idal per progressar, així que anem a pèl fins a la R0 en un spit just a l'esquerra de la goulotte.
Aquí comença la primera dificultat: un petit diedre en roca, que té un pitó a la dreta, on cal apretar per sortir, obrint les cames i pujant peus per poder punxar la neu dura que hi ha a dalt. Després zona més fàcil fins a uns ressalts gelats que fan disfrutar de valent, fins que en Pep em crida que ja no tinc més corda, així que munto reunió just sota l'ultim ressalt, on intueixo que s'ha de suavitzar el tema però potser no tinc suficient corda per sortir per dalt.
Quan arriba en Pep, prefereix que segueixi tirant de primer, així que encaro el següent ressalt i després, tal com semblava s'ajeu una mica. Vaig guanyant metres, trobant un pitó a l'esquerra i al final, muntant una R amb un encastador i 2 universals, triangulant a tope. Puja en Pep i el convido a tirar fins a sota del pas clau i que munti reunió allà mateix. Sembla que em fa cas i just intercambiem una mica de material i tira amunt, posant un pitó i un parell de fisurers, i muntant la reunió a la dreta del pas a base de pitons.
Aqui ja es veu traça cap a la variant de sortida de la dreta, buscant les pendents més fàcils que deuen trobar-se amb la via dels sostres.
Decidim tirar amunt per la sortida directa. Es veu un pitó encintat i un diedret amb gel escàs i força roca. Bastant dret tot plegat. Un cop xapat el pitó, cal pujar peus com es pugui i clavar els piolets amb cura al poc gel que queda, per aguantar-se i poder pitonar en una fisura de la dreta, on entra un universal, pujar una mica més i torno a pitonar. Després el fil de gel em permet progressar fins a la sortida del ressalt on ja hi ha neu dura i més ajaguda. Guanyo metres amb més facilitat fins a poder muntar reunió en uns blocs a l'esquerra.
Puja en Pep tot bufant per sortir del ressalt i un cop a la R, tira amunt per les pendents cada cop més fàcils. Ja relaxats, tirem en ensamble fins al llom, on donem per acabada la via.
La via és boníssima, encaixonada i amb trams exigents i altres més divertits. Segur que fa 2 setmanes estava encara millor, però el pas de les cordades deixen els ressalts tocats. Jo, personalment, supersatisfet de la via i de l'escalada que hem fet, ràpida i controlada. De material duiem 5 pitons variats (2 V, 2 universals i un extraplà), un joc de fisurers i un de friends petits i mitjans. Ah, i 2 cargols de gel curts, que es poden deixar a casa perfectament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada